wine

El tacte del vi

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

La fa feliç veure com creix una consciència nova, de persones que abracen una manera de viure i de fer diferent, més respectuosa, sostenible, saludable i sana. La transició a l’ús de sabons artesanals és una realitat a la qual, cada vegada més, s’apunta gent jove.  Des de fa 5 anys, Montse Mora elabora sabons de vi, elaborats amb subproductes de la vinificació. I la marca que ha registrat és Sabó-Sabó. Va néixer gairebé per casualitat o més probablement per una causalitat; els orígens de l’aventura son en una assignatura del curs de Vitivinicultura que va cursar a l’Escola d’Enologia Jaume Ciurana de Falset (El Priorat). Però també hi ha fortes conviccions al darrere.

“El treball final de l’assignatura era fer vi amb la varietat tannat que teníem plantada a l’escola. Em vaig incorporar tard perquè havia pres mal i no vaig poder triar ni grup ni projecte, però em van acceptar en un i jo els ho vaig agrair”, explica Montse Mora. No se n’acabaven de sortir amb la vinificació i ella tenia clar que no es podia permetre el luxe de suspendre “ni aquella ni cap altra assignatura. No hi era per passar l’estona, a l’Escola d’Enologia, sinó per adquirir coneixements”, dirà amb assertivitat. “No sé d’on va sortir la idea, però sí que recordo que era un crit a la desesperada per podar aprovar. Sempre tinc tendència a posar-me a jardins. Vaig decidir fer sabó de vi, però no en tenia ni idea. Em vaig començar a documentar. Vaig fer proves. Abans havia preguntat al professor i als companys si podia fer-ho per salvar l’assignatura… I el resultat és que ens van aprovar”, recorda Mora. Va ser hàbil i decidida en un moment crucial i malgrat que els primers sabons van trigar a quallar més del previst, estava convençuda que se’n sortiria. “Al final, vaig repartir sabons per tota la classe per fer contents als companys i celebrar amb ells un producte nou”, explica. Els estudis d’Enologia a Falset estan orientats a formar persones en l’art de fer vi, des de la vinya al celler, però a Montse Mora li van obrir un horitzó nou.

La  incursió a la vitivinicultura que va fer, forma part d’aquesta manera de ser seva. És curiosa i té ganes d’experimentar constantment. Al Priorat, durant els estudis, hi va fer arrels i malgrat que venia del món de l’empresa, va identificar a la natura tot un món de possibilitats que va explorar a fons amb una estada, temps després, a Osca. “Quan va néixer la meva neta, vaig agafar-me un any sabàtic per dedicar-li. I va ser aleshores que vaig recuperar el que havia fet a Falset. Ella era un motiu important per reprendre-ho, per rentar la roba amb sabons naturals. I aleshores és quan agafo la dinàmica i torno a fer sabons, sense cap pressió”.

Els sabons de vi de Montse Mora estan elaborats amb productes triats a consciència. “S’ha de fer país”, diu convençuda. Oli d’oliva verge extra del molí Miró Cubells de Cabacés, al Priorat, aigua de font natural o garrafa, però mai d’aixeta, sosa, i les mares del vi. “De la vinificació em calen els tartrats, els baixos, els fangs que hi ha en els dipòsits quan es buiden. És un sòlid que no vol ningú i que té un alt contingut en minerals”, diu Montse Mora. “Busco la diversitat de la varietat perquè respon de forma diferent. El territori pot definir molt però la manera de treballar també. Fer vi té un mèrit increïble i jo m’he anat tornant selectiva. Busco i trio les mares que m’agraden més per la seva textura i vaig insistint als cellers que se’n recordin de mi quan descubin. Tinc molt clar que els elaboradors han posat molt d’amor fins aquell moment i m’agrada que valorin que jo reculli les mares perquè veuen que el seu treball encara continua tenint més vida”, comenta amb un punt d’emoció.

Fa sabons de vi monovarietals, de garnatxa blanca, negra, trobat, moscatell, xarel·lo, picapoll blanc, syrah, carinyena, ull de llebre i merlot.  Tots son de cellers catalans com per exemple Ficaria Vins, al Priorat, però també fa servir les mares d’Alodia Bodegas, un celler que va conèixer durant la seva estada a Osca: “Les mares d’aquest celler semblen mantega de vi”, dirà. El seu aprenentatge ha estat autodidacta; no ho reivindica però s’intueix l’orgull discret en el seu relat: “A banda del que aprens a l’Escola d’Enologia, les mares, els comportaments, les reaccions… t’ho vas trobant en el dia a dia quan experimentes. Perquè son una matèria viva. Amb les varietats blanques no passa tant, però les negres, com al vi, tenen molta vida”.

Encara que també elabora sabons artesanals sense el vi, n’ha fet de safrà, per exemple, té clar que si no hi hagués entrat des del món de l’enologia, no en faria: “Per a mi és un amor a la vinya i un agraïment i gratitud a tot. Perquè el mon del vi m’ha fet veure la vida d’una altra manera”. Pel seu esperit i parlar, s’endevina que és amb més repòs, descobrint i assaborint els beneficis de la natura en múltiples formes. “El sabó de vi té totes les propietats que et pugui aportar menjar raïm o beure vi, però et diria que fins i tot més. Perquè en les mares hi ha el sobrant del raïm que ha anat dipositant-se, les pells, la dissolució dels pinyols, la pruïna… Es desprenen totes les substàncies i allà està tot. Per fer el sabó pots utilitzar els sobrants del primer trasbals del dipòsit però també poden ser dels segons, que son més nets i no hi ha tanta incursió de matèria orgànica. Està tot més filtrat i pot ser més perdurable per més temps. El vi ja està més en equilibri i per tant els baixos també”, raona. 

Sabó-Sabó va néixer fa 5 anys quan encara no hi havia una sensibilitat tan estesa envers els sabons artesanals i encara menys amb el matís del vi. “Em preguntaven, però fas olor de vi quan t’hi rentes?”, recorda Montse Mora. Ara troba que hi ha molta més gent interessada a fer el canvi cap a productes naturals i aplaudeix que hagi crescut l’interès però també l’oferta, perquè el consumidor té més opcions entre les quals triar: “La meva perruquera, durant el confinament, va començar a fer xampús sòlids per matar l’estrès i el temps”. I no la veu com a competència, sinó com a símptoma d’una realitat que no para de créixer.

“Era molt urbanita i molt de marques”, assegura. I tot i amb això ha fet un gir de 360 graus que ara la fa afirmar que “res és impossible”. Els beneficis del sabó artesanal son molts, però Montse Mora en cita tres: “És biodegradable, és natural i te’l pots emportar de viatge!”. L’assecat potser és l’assignatura més pendent però hi ha fórmules per fer-ho fàcil i durador. “Cada vegada valorem més les coses fetes a mà,   amb respecte i cura, i penso que tot això ens ve perquè la gent jove és cada vegada més conscient de què vivim envoltats de químics i l’ús del sabó és una manera d’eludir-los. Si pogués també el faria sense sosa, amb glicerina vegetal, però tindria menys duració i penso que la vida slow no ha de tenir data de caducitat”, explica sincerant-se. Sobre les propietats del sabó, reconeix que un dels punts forts és la hidratació que dona l’oli d’oliva verge extra, però el vi hi afegeix un plus perquè “la tanicitat també hi és en el sabó i és molt important perquè reactiva les cèl·lules de la pell”. L’acció antioxidant dels tanins ajuda, segons la ciència, a prevenir malalties degeneratives i també redueixen el colesterol perquè n’inhibeix la seva absorció.

N’elabora tot l’any, de sabons de vi, i procura tenir-ne de totes les varietats. Per a amics, particulars i allotjaments. “Els mesos de juliol i agost no es poden fer perquè necessiten temperatures de fred i contrast, els sabons. I després has de deixar-los reposar entre 30 i 40 dies. Però quan saps el calendari ja t’organitzes per tenir-ne tot l’any. M’agrada lliurar-los quan estan al seu punt òptim. I també m’agrada testar-los abans, perquè cada pell és diferent i cada persona en fa un ús diferent. Els 3 primers anys feia mostres i constantment les repartia entre els amics per provar-les”, dirà. És una dona ferma i convençuda del que fa. Serena i reflexiva. Es posa a la pell de l’altre i vol que, com el sabó, no només rellisqui, sinó que deixi una empremta delicada al cos. És la textura, el tacte del vi, fet sabó. “Posar-me a estudiar era una assignatura pendent, perquè primer em vaig dedicar a fer de mare”, revelarà. I ara que ja té per la mà la fórmula, sempre secreta, de fer sabons, es planteja iniciar els estudis de Química l’any que ve.

relats de vi_ sommeliers socks

Posted by | Uncategorized, Vi·Moments·Persones | No Comments

“La idea neix a Atenes un dia que plovia a bots i barrals. Se’m van mullar molt les sabates i els mitjons i em vaig aturar a comprar-ne uns en una botiga. Tenien motius divertits i allà se’m va ocórrer de crear-ne relacionats amb el vi. Un conegut meu tenia una fàbrica de mitjons petita i en dos mesos ja teníem els Sommelier Socks llestos”. Ho explica el sommelier grec Filippos Papadakis, copropietari amb Costis Vlassapoulos de l’empresa de mitjons Sommeliers Socks. Pot semblar una insignificança però crec que és de les imatges que he compartit als stories d’Instagram que més reaccions ha tingut amb comentaris de “jo també els vull!”.  

Papadakis ha treballat com a sommelier a Grècia i a Xipre. Ara és ambaixador d’Armand de Brignac a Suïssa i ambaixador mundial de Domaine Kikones. També té altres negocis però vinculats al vi hi ha l’empresa de mitjons i una botiga de vins al centre d’Atenes que obrirà aquest mes d’abril: The Wine Tunnel. Va estudiar el WSET a Grècia i diu que el 2009  va començar “el viatge màgic pels cursos i els diplomes. Encara no he acabat, però no renuncio a fer-ho i tinc l’esperança de trobar el temps lliure per completar-ho algun dia”.

Hi ha 6 dissenys diferents de Sommelier Socks amb colors i motius diversos. Però ja estan en producció tres altres més. “Drinking wine, feeling fine”, hi ha escrit en un dels que m’escalfen els peus mentre soc a casa. Els descobreixo a través de les xarxes socials per la proposta que fan els cellers Mesquida Mora i Vins Can Majoral de Mallorca, pels volts del 14 de febrer: “Des d’avui i fins dia 15 de febrer et proposam aquesta dos packs per tenir la panxa, els peus i el cor calent. Per autoregalar-te o per qui més estimis! Les unitats son limitades. Te’l durem a casa i si cal, amb una dedicatòria”. El compro i rebo a casa els seus vins, oli ecològic i els mitjons de Sommeliers Socks, però després contacto amb ells perquè m’encurioseix saber com neix la iniciativa. I me n’envien més parells a casa. I els reparteixo com sempre faig perquè no hi ha res que m’agradi més que compartir. I aleshores recordo els dies de confinament més dur, quan es va posar de moda el “wine and socks” a Instagram, especialment. Papadakis afegeix: “El vi i els mitjons també van ser una parella important a Grècia durant la primera quarantena. Hi havia molts programes de televisió i de YouTube on hi apareixien motius divertits i en un d’ells van sortir també els nostres”. La febre per estar a casa i beure vi, segurament que els ha anat bé, a ells.

El vi i els mitjons també van ser una parella important a Grècia durant la primera quarantena

“Exportem Sommelier Socks a 10 països, també a Espanya. I estem treballant amb cinc més. A finals d’any volem ser a una vintena. Es poden trobar a moltes botigues de vins de tot el món, també eBay a Londres i Amazon al Japó. I depenent del país, l’enfocament és diferent. Als països mediterranis on hi ha més cultura de vi és on tenim més nínxol de mercat. A Alemanya i a Suècia també, on hi ha moltes botigues i bars de vins”, explica Papadakis. De fet, aquest és el tercer accessori de vi que fabriquen: “Primer, vam començar amb un joc de taula de vins grecs amb 500 preguntes sobre les regions vitivinícoles gregues, els cellers, la història, etc. Després, un bon amic nostre que és pintor va dibuixar una vinya i en vam fer un  trencaclosques. També hi ha dues idees més que probablement estaran llistes al llarg d’aquest 2021”.

Filippos Papadakis va ser a Barcelona quan encara no es relacionava molt amb el vi, per veure un partit de futbol. Té ganes de tornar-hi i ja es visualitza al costat del mar: “No puc esperar a ser a la Barceloneta i gaudir del capvespre amb una copa de cava a les mans”. Entre els seus plans, hi ha visitar les regions de vins del Penedès i del Priorat i recorda que es va enamorar dels vins catalans fa 10 anys quan va tastar per primera vegada els de Castell d’Encús: “Mai oblidaré la claredat de la fruita d’Ekam. Va ser un dels primers riesling, després vindrien els d’Alsàcia i Alemanya”. Pel que fa al seu país, Grècia, defensa que la qualitat dels vins és molt alta i que hi ha una relació qualitat preu excel·lent. Tenen més de 1.400 cellers al país i ell s’aventura a contradir algunes de les tendències que s’imposen: “Tothom creu que la nostra arma secreta són els raïms autòctons, però jo no ho veig així. Estic més que segur que el nostre poder està en el raïm internacional i en el rang de preus entre 15 i 35 euros. Aquest és el camí per al viatge global. El futur ens ho mostrarà”.

He begut…

Torrelló 50 lliures 2020 de Torrelló Viticutors. Un vi fresc, sincer, profund i aromàticament complex probablement per l’orfebreria enològica amb què s’elabora, passant per àmfora, damajuana, bóta, ou de ciment i inox. Un xarel·lo expressiu i modern, amb notes de fruita d’ós madura, balsàmics i sotabosc mediterrani, que homenatja les “50 lliures barcelonines”, el preu que va pagar la primera generació de la família a l’Edat Mitjana per les masies, vinyes i boscos de la Finca Can Martí, de la seva propietat des d’aleshores.

Premi al Mèrit Periodístic 2018 * Elles, dones pageses

Posted by | Llibres, Uncategorized, Vi·Moments·Persones | No Comments

 

IMG_5662

Fotografia Cesc Garsot

Paraules amb motiu del Premi al Mèrit Periodístic que em va concedir ahir 27-4-2018 l’Associació Catalana d’Enòlegs.

 

És un orgull molt gran rebre aquest premi

De part vostra, dels enòlegs

Vosaltres que sempre dieu “no faig res, tot es fa a la vinya…”

 

No m’ho he cregut mai! La cultura de l’esforç també està aquí reunida

 

Ho he pogut comprovar amb el cicle de llibres “retrats de vi” que editem amb publicacions URV i que m’ha permès conèixer enòlegs brillants  i persones extraordinàries, des del Toni Sànchez Ortiz que va ser el primer a la Maria Sangenís que és, de moment, l’última…

 

Tinc molt clar que aquest premi que em doneu és col·lectiu. Així ho sento

 

Quan la URV em va fer la proposta d’escriure “retrats de vi” no vaig dubtar ni un moment a acceptar-la! Parlar de vins i amb persones que els creen? Quin privilegi, vaig pensar

 

I així hem arribat a 6 volums publicats i dos més en camí. Llibres que hem fet gràcies a Pedro Cabanillas, Jaume Llambrich, Magalí Urcaray i Maoz Eliakim i  que ens han empeltat, m’han empeltat a la terra, a l’art, a la ciència, a la tècnica, a l’artesania que es fer vi, però sobretot m’han connectat amb les persones que l’elaboren. Perquè això de fer vi, és la suma de naturalesa i d’humanitat. I com diu el meu amic Toni, enòleg, el vi és “l‘eina sociabilitzadora més gran que la història ha vist mai

 

Des de la humilitat, em satisfà molt d’haver imprès una nova mirada en aquest món, no només ara que en sé una mica de vi, bé, molt poc, sinó ja als  inicis, farà 6 anys, amb el bloc Vi Moments Persones, que també em va premiar la DO Catalunya.

 

He fugit sempre de l’elitisme, l’esnobisme i la sofisticació a l’hora de comunicar el vi. De parlar-ne a la ràdio, a la premsa, als llibres. El vi són moments i són persones. Homes i dones poderoses que heu guardat massa temps el vostre coneixement i que és hora que el descobrim, que el compartim, que el prestigiem i el reconeguem

 

Amb vosaltres, els enòlegs, he après que el vi és respecte. I és coherència. I és autenticitat. I és cor. I cap. I són mans. Moltes mans, començant per la vinya i acabant per qui el serveix, o les nostres, les del consumidor, que l’embolcallen i l’oxigenen, a vegades fent massa girs a la copa. El vi és intuïció. És llibertat. I és vida. És un aliment. I és paciència. No em cansaré mai d’insistir-hi.

 

I el vi parla, ens acompanya, ens interroga, ens il·lusiona, ens motiva. Fa reflexionar, fa pensar… Ens permet viatjar en l’espai i en el temps, com els llibres, a vegades ens embriaga…

 

I el periodisme, el bon periodisme també ha de ser pacient, i lent. Fet a foc lent, com la bona cuina. Cuinar és cuidar diu Joan Roca. No tot s’hi val en periodisme i m’irrita veure com s’escriu sense contrastar i sense escrúpols. De vi i de moltes altres coses. Per això demano que el periodisme sigui seriós, fonamentat en valors, els que emanen de la terra, ple de continguts més que de picabaralles, més coses importants i menys d’impactants, més consciència ambiental, ecològica, solidària, saludable, sostenible… Com volem tots que sigui el vi que bevem i que feu.

 

 

És un orgull molt gran haver compartit premi amb en Ton i en Josep Mata, una família i un projecte el de Recaredo que admiro profundament i amb Mascaró que té una gran dona al capdavant, la Montserrat, felicitats, avui és el teu sant. Sé que representeu –salvant les distàncies entre els dos projectes – allò que el sector necessita, que és rigor, honestedat, qualitat per suposat, bonhomia, senzillesa en el tracte i una dimensió internacional sense renegar  mai de les arrels, ans al contrari.

 

El pintor Joan Miró deia: “Sóc més feliç anant amb suèter i bevent en porró entre els pagesos de Mont-roig que no pas a París entre duquesses en grans palaus i amb smòking”. Una frase que es podia llegir l’altre dia a l’acte d’inauguració de Mas Miró. Us recomano que hi aneu, és un espai fabulós on Miró va sentir el crit de la terra, per pintar-la després en quadres de vàlua universal.

 

Crec que Recaredo i Mascaró senten el crit de la terra. Com també el que ens va venir a dir el crític de vins del New York Times, Eric Asimov, a Alimentària, fa una setmana: “Si t’agrada el vi que fas, go on. Si segueixes les tendències,  hauràs de canviar-lo quan arribi la propera i serà molt més difícil poder-lo defensar”.

 

No vull allargar-me més,

 

Però abans d’acabar vull compartir la imatge de les dues dones – i sento que no siguin enòlogues – però són les que més m’han influït en el poc temps que porto comunicant el vi…

IMG_0870

Fotografia Montse Veses 

La Catalina

104 anys, de Porrera, nascuda a Águila Múrcia

 

“Cuidar la vinya no era difícil; veremar, una mica”

 

La seva recepta per a la felicitat és treballar en el que a una li agrada, una copa de vi al dia i llevar-se, ara que s’ha jubilat, cap al migdia

 

Triagava tres quarts d’hora a arribar a la vinya, a Les Sentius, cada dia

 

 

Assumpció Fontelles

82 anys, de Bastús, al Pallars

 

Pagesa, de jove volia ser mestra, però va acabar treballant al camp. Ara és l’alma mater de Matriarcat un projecte de vins als Pirineus. Si hi aneu, la trobareu a la vinya, collint, podant, esporgant…  I quan hi parles, et diu

 

“No m’agrada anar a seure amb les dones del poble, a prendre el sol i xafardejar. Sóc de fer coses, de treballar, de moure’m”

 

Doncs queda tot dit, la vida va d’això, d’actitud, de valentia, de fer, de ser i de sentir, de no resignar-se mai

 

Ara que hi penso, els enòlegs ho teniu fàcil, ja entenc allò de l’inici, no cal fer res a la vinya… és clar, amb dones com ella…

 

i per acabar, un poema de Laia Noguera

 

que diu

 

Jo no camino.
No camino ni parlo,
perquè és ella la que parla:
la terra que em camina per damunt
de tot el que em penso que sóc.

 

Gràcies

Més cor, més batecs

Posted by | Uncategorized, Vi·Moments·Persones | No Comments

DSC_1984

 

Queda clar que s’estima NYC. Segurament algun amic o familiar li haurà portat la samarreta de la ciutat que mai dorm. O l’haurà comprat ella mateixa en un viatge amb els pares. No la conec. La fotografio fa anys, un dia d’entrada de raïm, durant la verema, al celler cooperatiu de Falset Marçà, el primer que em va donar l’oportunitat de dedicar-me professionalment al món del vi quan, després d’una etapa  intensa a la Generalitat i amb ganes d’explorar nous projectes. Vaig col·laborar amb la Cooperativa de Falset-Marçà durant 3 o 4 anys, ara no ho recordo amb precisió, però sí que la guardo a la memòria com una de les etapes més apassionants del nou rumb professional cap al món del vi.

A punt de celebrar el centenari, amb la necessitat de recuperar l’orgull de pertinença del soci, a la Cooperativa vam treballar de valent per posar al mapa un celler cooperatiu arquitectònicament bell i ric enològicament. Amb l’aleshores president Josep Maria Cots, pagès, que em va donar tantíssimes lliçons de coneixement, amb humilitat i honestedat sempre per endavant.

El cas és que fa poques setmanes vaig recuperar la imatge i la vaig compartir al meu mur. La protagonista la va veure i me la va demanar a través del meu compte d’Instagram. Les xarxes socials tenen màgia. Connecten sensibilitats i persones. Li vaig demanar disculpes per haver-la publicat en el seu dia sense el seu permís, però la bellesa del retrat m’ho demanava a crits. La imatge havia de ser vista, compartida. En tot cas, quan la vaig publicar ho vaig fer amb l’autorització del celler.

La fotografia és una oda a la vida rural. Al compromís dels petits amb la família, d’ajudar a casa sense que els ho demanin. És un record que guarden, per sempre, el d’haver estat una peça  en l’economia familiar durant els estius llargs, feixucs i calorosos. Segur que entre capbussades a la piscina de Falset o als tollets de la comarca, ella se sentia orgullosa de fer costat als pares, tiets, padrins… en dies intensos de feina al camp, de suor i de taques inevitables a les mans.

Ella és la Roser Rull Lara. Enginyera biomèdica per la URV, diu el seu compte a Instagram. Ara té 21 anys. M’agraeix que li enviï per correu electrònic la imatge, en alta resolució. A canvi li demano què va sentir quan inesperadament la va veure o algú li va fer arribar. I el que em respon és a continuació. I en aquests dies de tanta tensió, penso que és bo compartir tendresa, pausa, calma, autenticitat. Menys crits, més cor i més batecs:

 

És un record i un vincle que tinc gairebé des de que tinc us de raó, ja que any rere any en l’època de verema m’oferia per acompanyar a la família al tros, on tots ens reuniem i passàvem estones agradables. I respecte a la foto, era una època en què a la cooperativa no disposaven de la quantitat de màquines actuals per mesurar el grau i sempre m’agradava anar-hi per ajudar a les treballadores a agilitzar la feina i elles em consideraven una més»

 

www.ruthtroyano.cat

Paula Bonet: “Com al vi, a l’art hi ha processos creatius amb una part d’atzar que no controles”

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

028

 

Percibo en el aire cierto olor a muerte,

quizás sean la angustia y sus réplicas.

Quiero hablar de ellas.

De los cuerpos, del temblor. De esta

libertad que me quema en las manos»

La Sed, Paula Bonet

Captura de pantalla 2017-08-21 a las 15.20.58

 

Paula Bonet (Vila-real, 1980) pinta i escriu des dels budells, des del ventre, la mateixa part del cos humà amb què Sara Pérez parla i elabora vins al Priorat. És el segon cervell,  afirmen els gastro-terapeutes. L’artista valenciana explica que va conèixer de la mà de Sara Pérez i René Barbier «una manera encara més visceral i intensa de viure la cultura del vi», a propòsit de l’etiqueta que li van encarregar per al Venus de Cartoixà. Ella, Paula Bonet, que és dibuixant i escriptora i que viu i sent des de molt endins les emocions com ha reflectit de manera sensual, atractiva i arriscada a La Sed – el seu últim treball editorial-, creu que la clau de l’èxit professional és «no parar mai de buscar». Un altre paral·lelisme amb com Sara Pérez viu i practica el món del vi. Interrogant-se constantment per allò que l’envolta i que l’ha fet arribar allà on és. Buscar sempre noves formes d’expressar-se, de dir, de sentir, de crear, però amb la naturalitat i l’autenticitat per endavant i un estil propi més que volgut, inherent al moment vital. Paula Bonet s’estima el vi, com la música. Com l’art. I en recomana i en beu. De català, de valencià, de xilè, d’argentí… Té pendent assaborir un bon vi africà. L’art el concep fluid, líquid, que no fugisser, cosa que li porta a afirmar que el vi, millor a la copa que al pinzell: «Però prefereixo anar bevent-lo a poc a poc mentre dibuixe. D’eixa manera acaba estant també al paper«. Està de vacances però no deixa de respondre mails. Després d’haver-la vist compartir a Twitter una piulada sobre el mercat orgànic Santa Teca al Castell Monestir d’Escornalbou coincidint amb el concert de Mariona Aupí i Guillermo Martorell, l’entrevistem i celebrem la seva proximitat, sensibilitat i vitalitat.

Vas ser al concert de Mariona Aupí i Guillermo Martorell a Santa Teca Escornalbou. Un vi per harmonitzar amb el seu nou projecte musical, Le Monde?

Un Martinet Bru. La intensitat d’eixe vi em porta a comparar-lo amb el projecte que presentaven Mariona Aupí i Guillermo Martorell. Podria dir-se que “Le Monde” ha estat envellit durant mesos i mesos en un espai cuidadíssim, com alguns bons vins. És un projecte molt reposat, molt repensat, on cada cançó és imprescindible i forma part d’un tot elegant i cruel al mateix temps.

De Santa Teca al Castell Monestir d’Escornalbou, què et va sorprendre? Vam veure una piulada teva i vam intuir que en gaudies…

L’alta qualitat de tot el que ofertava (programació, menjar i beguda, llibres). L’espai em va sorprendre, sabia que anava a un castell però no podia imaginar que era un castell tan bell i que estava situat a un lloc tan privilegiat. Em va impressionar la capella i l’espai obert amb arcs des del que es veia el paisatge que arribava al mar. Em va encantar ser-hi a un festival enmig de la natura i poder beure el vi amb copa.

 

Paula Bonet Paula Bonet por Lupe de la Vallina L

A Paula Bonet li agrada el vi, però quin estil i quan el pren?

M’agrada molt, acostume a beure vi negre. Casualment bec molt vi del Priorat (Martinet Bru, Acústic, Scala Dei, Ferrer Bobet, Venus…), també Rioja (Predicador, Luis Cañas, Vivanco…), Valencians (Maduresa, Mestizaje…), Terra Alta (Sang de Corb, Llàgrimes de Tardor…). També bec molts vins de Xile (Santa Ema, Carmen, Casillero del Diablo, Garage…). M’encanten els Carmenere i els Merlot.

Habitualment prenc vi cap al vespre, mentre treballe o quan estic amb amics. Són els dos moments que més m’agrada acompanyar amb un bon vi.

 

1507-1 004001

El vi t’inspira com a artista i com a escriptora?

Molt. Fa uns mesos vaig estar a les bodegues Vivanco a La Rioja i justament vam estar parlant d’aquesta relació entre inspiració i vi. A Vivanco organitzen xerrades i tallers al voltant de la creativitat i va ser molt interessant veure com una vinculació que ja intuïa es feia cada cop més evident.

El vi com a eina de pintura, de creació… Ho has provat? En quins casos? 

Alguns cops, com si el vi fos anilina (aquarel·la líquida), sobre paper. Però prefereixo anar bevent-lo a poc a poc mentre dibuixe. D’eixa manera acaba estant també al paper.

Vas crear l’etiqueta del vi Venus de Cartoixà de Venus la Universal… Com vas treballar-hi? Què creus que té de diferent la creació vinculada amb el vi respecte d’altres aliments  i/o productes?

L’experiència de treballar amb la Sara i el René va ser fantàstica. Per la llibertat que vaig tenir, per l’honor de posar imatge a un vi d’eixa qualitat, perquè vaig conèixer de la mà de la Sara i el René una manera encara més visceral i intensa de viure la cultura del vi.

Sara parlava del Venus com jo podria parlar de La sed (el meu darrer treball publicat ): des dels budells. Parlava dels plantejaments previs, de com havia estat el procés creatiu, d’allò excitant que no pots controlar perquè depèn de la terra i del clima, dels temps de repòs… Em feia pensar constantment en la manera en que jo m’enfrente a un projecte nou. Em portava al cap processos creatius com els de la tècnica del gravat, on hi ha una part d’atzar que no controles i que pot acabar sent la que farà que el resultat final sigui el millor que has fet mai o que hagis de llençar-ho tot al fem i començar de nou.

El teu pinzell és inconfusible. Ha estat complex arribar allà a on ets? La clau és sempre ser un mateix?

La clau és treballar constantment i no conformar-se. Tindre els ulls molt oberts. No parar de buscar. No repetir patrons que funcionen o que saps que el públic aplaudirà perquè ja tens eixa experiència.

007 (1)

Un vi que recordis…

Un Santa Ema Catalina del 2008 xilè amb etiqueta brodada que vaig tastar el setembre passat a Santiago, en plenes Fiestas Patrias.

Un vi que recomanis…

Acústic. Molt fi i saborós. És molt bonic veure com les gotes que rellisquen per l’ampolla dibuixen les cordes d’una guitarra ja mig dibuixada a l’etiqueta.

Un vi que no has pres i que t’agradaria prendre…

Un bon vi africà.

Un vi català…

Venus negre

Un vi valencià…

Maduresa. Em recorda als anys d’estudiant de Belles Arts a València. Si podíem pagar una ampolla de Maduresa volia dir que les coses anaven bé.

El vi i l’art… Tenen prou vincles? Com es podrien reforçar?

Sí, en tenen molts. Però podrien tenir-ne més, tenen moltes coses a veure.

www.ruthtroyano.cat

 

«El vino es rico en matices pero debemos hacer que el lenguaje sea asequible»

Posted by | DOCa La Rioja, Uncategorized | No Comments

7 rostros y un destino: Haro

Empiezo una serie de entrevistas breves con los protagonistas de la segunda edidión de La Cata del Barrio de la Estación que tuvo lugar en septiembre de 2016 en Haro. Una oportunidad única para entender los vinos de la región norte de la DOCa La Rioja y profundizar en aquello que une y a la vez hace distintos a los vinos de un mismo entorno vitivinícola estrechamente vinculado a la vía del tren. Hablamos con todos ellos de Cataluña, La Rioja, la cultura del vino, el enoturismo, la comunicación, el cambio climático y… ¡sus grandes vinos! La iniciativa ha merecido este año pasado el premio International Wine Challenge a la mejor propuesta enoturística.

 

(II) Eduardo Muga. Bodegas MUGA

IMG_7944IMG_8081

«En Haro estamos desarrollando viticultura de quinta generación. En Muga la historia comienza con nuestro abuelo en 1932. En nuestra trayectoria y misión está la calidad multiplicada por tres. La obsesión ha sido invertir en el viñedo en los últimos 20 años», cuenta Eduardo Muga, responsable financiero de la bodega. «Mi padre y mi tío se dedicaron a trabajar el mercado nacional y con la tercera generación hemos apostado por nuevos métodos en el viñedo y la bodega, y por la exportación». La conversación transcurre en la sala de crianza de Muga, silenciosa, durante la jornada de profesionales de La Cata del Barrio de la Estación. El día después, volveré al mismo espacio, y el recogimiento es algarabía. El enoturismo llena de curiosos, aficionados y nuevos profesionales un espacio con encanto, todos ansían catar los vinos de Muga.

«No hemos querido nunca ser inmovilistas  a pesar que nuestro método es tradicional en la elaboración. La máxima es mantener y mejorar. Todo en madera siempre, aunque no nos hemos cerrado a probar cosas nuevas porque el espíritu de innovación va con nosotros», advierte uno de los hermanos Muga. «Tenemos una tonelería propia y somos de los pocos en el país en conservar el oficio. Además tenemos cubero y tonelero. Jesús lleva con nosotros más de 30 años y para nosotros es un activo importante que además crea escuela con un equipo de cuatro profesionales».  Ahora que los vinos se buscan desnudos, sin la contundencia del roble que en otros tiempos la crítica adulaba, los Muga saben como trabajarlo: «Tener tonelero nos permite también seleccionar la madera. Viajar a los bosques, lo hacen mis primos, y aquí realizamos los secados, el tostado… Tener el manejo del roble es una gran herramienta para que te sirva y le saques al vino lo que quieras», reconoce Eduardo. «Nuestro vino no está marcado, buscamos siempre la finura y en el proceso trabajamos con métodos más costosos pero menos agresivos».

«Tradición y modernidad nos definen bien. Hay un estilo clásico en Prado Enea, es un vino sabio e interesante, fruto de los mejores viñedos… En el Selección Especial hay un corte más moderno. Al final lo importante es que son vinos con seña y alma de La Rioja pero con cuatro estilos distintos. Somos 4 hermanos distintos también, pero con una visión en común que es la calidad cristalina».

IMG_8085

 

«Nuestro objetivo es ser presentes en los mejores sitos. Ahora estamos en 70 mercados distintos, siendo EEUU el principal mercado de la exportación. Pero el mercado nacional es donde se queda la mitad de la producción. Por esto un evento como La Cata del Barrio de la Estación nos interesa especialmente. Vendemos calidad, fruta, vinos para beber y tenemos ganas siempre de comunicar lo que hay detrás, el paisaje, los viñedos que trabajó el abuelo… El enoturismo es un elemento de comunicación total. Un lazo de unión con amigos con el vino«. Eduardo Muga es un conversador nato. A pesar de su agenda apretada de entrevistas, se muestra paciente y relajado. Sujeta la copa de vino en una de sus manos y gesticula ligeramente con la otra.

***

«Para combatir el cambio climático  en Muga tenemos viñedos en altitud y en zonas frescas. Es algo que ya hemos constatado. La altura es una garantía y de cara al futuro  aún lo será más. Habrá que contar con  zonas distintas para nuevas viñas», avanza recordando que su tío les recordaba a menudo que las vendimias de hace 40 años eran mucho más tardías.

Por otra parte, Bodegas Muga ha incorporado la sostenibilidad en su estrategia empresarial; una realidad que está en la agenda global y que la familia trata de  «optimizar con cada tratamiento». La bodega es consciente del reto que tiene el planeta por delante.

IMG_8077IMG_7935

***

«Desde siempre tengo el recuerdo de mi tío y mi padre de abrir las puertas de la bodega. Hace ya 30 años no era tan natural, pero siempre hemos estado orgullosos de lo que somos y de lo que tenemos. La mejor manera de dar a conocer es que vengan aquí. Yo estoy constantemente en el extranjero e, independientemente del sol, les invito a todos a conocer los vinos e invertir en medios para que conozcan los procesos, para que estemos en contacto en nuestra tierra, para abrirles botellas al lado del viñedo. Hay que ser cercano y didáctico», cuenta Eduardo Muga, consciente de que el trabajo enológico debe comunicarse más y mejor, y ahora también con un pié en las redes sociales.

***

Ganarse a los jóvenes para Muga es también un reto. «Hacerlo fácil y atractivo es la clave. El vino es rico en matices pero debemos hacer que el lenguaje sea asequible. Acercarnos a nuevos públicos de manera divertida. Formamos parte con distintas bodegas de la Fundación para la cultura del vino y este es un lazo de unión con la sociedad que vamos a cuidar mucho. Eduardo Muga, por sus responsabilidades y por haber vivido en el extranjero, conoce muy mucho como se relacionan fuera con el vino. Reconoce que «en otros países como EEUU y Asia, los jóvenes consideran el vino como algo interesante y esto es lo que nos falta aquí. Los asiáticos que no tienen cultura del vino están ahora muy interesados por ello y para nosotros es muy estimulante verlo».

***

Madrid y Barcelona son dos mercados naturales para Bodegas Muga. «Desde siempre hemos tenido clientes que buscan la calidad de los vinos y las cosas buenas. Y tenemos un mercado importante en las dos capitales porque hay en ambas una elevada cultura del vino «, reconoce Eduardo. En Muga reconocen que son de la cultura del ensamblaje, a la búsqueda siempre de vinos con estructura y acidez. «Las buscamos expresamente», añadirá. Y cierto es que «la concentración tánica es única, pero siempre con finura».

***

Más sobre Muga

www.ruthtroyano.cat

L’altaveu del vi contra el canvi climàtic

Posted by | DO Penedès, Uncategorized | No Comments

«Jo no voldria pas, tal com recomanava James Green de la NASA, que ens preparem per anar a viure a Mart. No voldria creure que els meus successors haran d’anar allà a plantar vinya i abandonar aquest bell planeta que, segurament, encara som  a temps de salvar»

Captura de pantalla 2016-11-07 a las 15.39.41

 

La lluita contra el canvi climàtic a Bodegas Torres comença el 2007 després de la projecció de la pel·lícula d’Al Gore, An Inconvenient Truth. Miguel Torres, quarta generació de l’empresa, reconeix que el film el va impressionar tant que des d’aleshores el canvi climàtic ha estat a la seva agenda i a la de l’empresa. Ho va deixar clar fa uns dies al discurs pronunciat a la Universiat Rovira i Virgili de Tarragona que l’acabava d’investir Doctor Honoris Causa. Sota el títol «La viticultura (i el seu futur) en l’antropoceni», l’enòleg i empresari alertava dels riscos a què ens exposem, si continuem sense fer res. Amb un missatge realista, Miguel Torres es mostra convençut que tots podem contribuir a pal·liar la situació i en major o menor mesura podem reduir la petjada de carboni sobre el planata. En els últims 40 anys, la temperatura al Penedès ja ha incrementat 1ºC i les conseqüències del canvi climàtic sobre la viticultura són més que evidents. «La dramàtica presència de pedregades que al Pirineu ens fa cobrir la vinya amb malles, els períodes de sequera, la maduració fenòlica tardana i l’avançament de la verema 10 dies, l’elevat grau dels vins…», enumera Miguel Torres.

 Si a Dijon vaig aprendre a estimar el vi, a Montpeller vaig aprendre a estimar la viticultura»

Miguel Torres ha estat el primer empresari a ser investit Doctor Honoris Causa a la URV. Dedicat al món del vi, les seves primeres paraules davant l’auditori van estar centrades als seus orígens en aquest món, a França primer i a Espanya després. «En tornar a casa el primer que vaig fer va ser preguntar al meu pare si encara teníem alguna vinya (…) Afortunadament el vell boter recordava perfectament l’emplaçament de les terres i amb una mica de sort es varen poder recuperar. Allà vaig plantar la primera col·lecció de varietats franceses i alemanyes i fins i tot italianes per estudiar la possibilitat d’adaptar-les al nostre país».

Un dels punts d’inflexió del projecte de Miguel Torres arriba amb la compra de la finca Mas La Plana, a 3 quilòmetres de Vilafranca. «Era un canvi important en una empresa que havia començat al segle XIX en el negoci del vi a doll i que ara s’orientava clarament cap a l’elaboració de grans vins», explicava l’enòleg a l’auditori de la universitat.

Des dels inicis s’adonarà que tant important com la gestió de la vinya és la gestió de les persones: «Entendre la importància de comptar amb treballadors compromesos i com de necessari era aconseguir la seva participació i la seva il·lusió per l’esdevenir de l’empresa; també vaig comprendre que era important tractar de millorar cada any el seu nivell de vida».

Més que un altre punt d’inflexió, al 1979, hi ha un sentiment d’orgull que impregna l’esdevenir de l’empresa i que Miguel Torres sempre recorda, també per justificar el seu atreviment. És quan la revista francesa Gault Millau organitza un important tast de vins i el vi Mas La Plana es classifica per davant del Château Latour. Des d’aleshores i fins a l’actualitat, la gestió de 1.800 hectàrees amb gairebé 900 viticultors arreu del món, incloses Xile i Califòrnia, ha estat la principal missió de la direcció de l’empresa.

En el discurs, Miguel Torres destacarà que després de la mort del pare, la seva voluntat va ser «elaborar vins al més alt nivell de qualitat, que poguessin competir amb els millors d’Espanya i dels altres grans països vinícoles del món» reconeixent amb molta sinceritat que recupera d’un calaix les idees que el seu antecessor no havia considerat adients. Aleshores els vins de Torres ja eren presents a més de 100 països.

Vaig entendre que el nostre futur estava en risc i que el canvi climàtic podia tenir unes conseqüències terribles per a la viticultura de tot el món»

https://youtu.be/mZd4aeOzlOw

Amb el segle XXI arriba la seva preocupació profunda per l’escalfament del planeta i Bodegas Torres serà pionera a desenvolupar un programa específic per combatre’l: Torres&Earth que ja està donant resultats i que continuarà implementant-se i ampliant el seu radi d’influència, incloent els viticultors i els proveïdors, als quals es demana reduir en un 15% l’eficiència de processos i l’estalvi de materials, tant al sector del vidre, com al suro o al cartró… De fet, es premiarà els que siguin més respectuosos amb el planeta. «Cuanto más cuidamos la tierra mejor vinos conseguimos» resa l’eslògan del programa;  el respecte per l’entorn comença a la vinya però continua amb tot el sistema productiu que, des de Torres, es vol el màxim sostenible possible.

«Hem deixat de comprar un 90% de gas, apostem per la biomassa, cremem el material de poda, les pellofres del raïm, les vinyes velles arrancades… Es poden fer moltes coses; tothom pot sumar. També tenim plaques solars, fotovoltaiques, produïm més d’un 15% d’energia pròpia… Penso que hi haurà gent que en el futur deixarà de comprar productes als països que siguin contaminants, el consumidor es pot defensar davant de l’atac al planeta«, explicarà amb convenciment Miguel Torres en un entrevista al programa de Ràdio4 Anem de Tarda. «També el vi ecològic ha de fer passos endavant per reduir la petjada de carboni, perquè la vinya també pot ser contaminant», afirma el nou Doctor Honris Causa.

Que cal reduir la petjada de carboni és un clam, una urgència, en cap cas una extravagància i el sector del vi s’hi ha de posar de ple. Però això requereix inversions. Per Miguel Torres aquest és un repte de grans dimensions, que s’ha convertit en una autèntica obsessió. Reconeix haver llegit nombroses publicacions sobre el canvi climàtic  i està convençut que «si al llarg de la història els canvis de temperatura han sigut provocats per raons naturals, en l’últim segle l’efecte hivernacle ja no té cap relació amb les causes naturals (…) Alguns gasos de tipus antropogènic, sobretot el CO2, però també altres, s’han anat incrementant i han anat causant una pujada de temperatures…». Increment de temperatura, deforestació, augment del nivell del mar, desaparició de la superfície de l’Àrtic… Evidències que «confirmen que l’augment de temperatures són antropogèniques, que som els homes els que estem provocant aquest nou període càlid».

El problema fonamental per afrontar el canvi climàtic són les estructures econòmiques existents»

Per Miguel Torres, la clau està en tornar a un capitalisme social. «El nou capitalisme ens ha portat a la pèrdua dels drets dels treballadors en molts països. A Catalunya, un 13% dels treballadors està en situació de pobresa», advertirà. Creu que cal una nova legislació i idees polítiques renovades per evitar un les conseqüències dramàtiques que es preveuen si avança el canvi climàtic.

El clima canvia i pot destruir la vida: si no aprenem a emigrar a altres planetes ens extingirem» James Green, director d’exploració planetària de la NASA

Bodegas Torres treballa amb el compromís de reduir en un 30% les emissions  de C02 per cada ampolla l’any 2020.  Amb el programa Torres & Earth ja s’han invertit 10 milions d’euros en projectes d’energies renovables, transport eco-eficient i optimització de l’ús de l’aigua, però també en investigació mediambiental i reducció del CO2, fruït dels quals s’ha aconseguit reduir en un 10% les emissions de CO2 per ampolla.   Per Miguel Torres «el canvi climàtic és l’amenaça més gran a la qual s’enfronta la indústria del vi i la viticultura (…) la vinya és una planta extremadament sensible als canvis de temperatura. Amb el seu increment, molts productes agrícoles continuaran cultivant-se sense que el consumidor percebi cap diferència, però amb el vi, la qualitat canviarà i això és preocupant».

No queda altra que moure fitxa. Adaptar-se… O morir. I l’adaptació de Torres passa per tècniques vitícoles que permetin endarrerir la maduració del raïm, l’ús de renovables, estalvi i eficiència energètica en l’aigua, la recuperació de varietats ancestrals o la compra de terrenys a major altitud i latitud per buscar climes més freds. També per incidir en la tasca dels viticultors que, com diu el programa Torres & Earth, «són els que més emissions traspassen a l’empresa, de manera que Torres ha desenvolupat una eina que els permet calcular el CO2 associat al raïm que cultiven, conèixer les fonts d’emissió amb major impacte i obtenir recomanacions per rebaixar el resultat obtingut». I, finalment, una aposta clara per la R+d+I com  els projectes d’investigació mediambiental relacionats amb l’ús d’algues per fixar el CO2 que es produeix durant la fermentació o la generació d’hidrogen.

Aquest és un camí de no retorn que només el temps dirà si ha estat fructífer, o no.

migueltorresr4

Entrevista a Anem de Tarda – Ràdio 4.

«Ets solidari? Falset, sí»

Posted by | Uncategorized | No Comments

visolidarifalset

El món del vi no falla mai. És sempre solidari. És com una responsabilitat social corporativa que  instintivament porten incorporada els elaboradors perquè treballar la terra dóna lliçons, de vida, de supervivència, de cooperació… És admirable com en els últims temps han crescut les accions solidàries en el món del vi a fi de recollir fons per la recerca i la investigació de malalties que tenen encara massa poques solucions. S’organitzen sempre activitats amb esperit positiu i encoratjador. És inevitable participar-hi i donar-hi suport. Penso en Vi per Vida de Xavier Ayala, en Ilusión+ del Pau i la Gina, El Microscopi d’Irene Alemany, la cita anual del Masroig Solidari… I ara que tenim una crisi humanitària com mai havíem vist alguns, el vi també hi vol dir la seva. Falset acull aquest cap de setmana unes jornades per recaptar fons pels milers de damnificats per la guerra de Síria amb la col·laboració de l’ACNUR i el vi hi fa costat.

El celler Venus La Universal dels enòlegs Sara Pérez i René Barbier ha elaborat més de 160 ampolles amb raïm procedent de vinyes en reconversió que es podran trobar dissabte i diumenge en 15 punts de venda de la capital del Priorat a 6 euros l’ampolla.. Poques coses podem comprar amb 6 euros que regalin pau, felicitat, solidaritat, amor, sort, diversió, amistat i més.

Així ho han vist els alumnes de quart de l’escola Antoni Vilanova de Falset, els autors del disseny de l’etiqueta. No podia ser més precisa, més inspiradora, més realista. Als seus ulls la vida és tot color. La imatge és un crit contra la injustícia, contra el blanc i negre que tenyeix un país arrassat per la guerra, Síria, d’on fugen milers de persones. I en la fugida no han trobat l’escalf que caldria, sinó més blanc i negre encara, en camps de refugiats caòtics com el d’Idomeni, a Grècia, a la frontera amb Macedònia, que ho tenen tot per perdre-hi la dignitat.

Venus La Universal no fa bandera del seu altruisme perquè la seva és una manera de viure i d’entendre el vi que va molt més enllà de l’activitat econòmica i agroalimentària. És una filosofia de vida, en harmonía sempre amb l’entorn i els éssers que l’habiten. Una coexistència amiga, amable i silenciosa que m’ha vingut de gust esmentar. Avui la seva solidaritat mira cap a Síria i habitualment ho fa envers el projecte educatiu la Karantoina de La Torre de Fonatubella o l’associació HaitíMoun. El vi, l’aliment que duu esperances, que reconforta, que viatja, que es comparteix… Que vol salvar vides, que vol ser solidari.

Todas nuestras moradas son provisionales, salvo la última:
La morada de la tierra. ¡Bebe vino! ¡Basta de inútiles palabras! 

Omar Khayyam

«Lo más importante de un vino mágico es lo que sientes, que es indefinible» Álvaro Palacios

Posted by | Uncategorized | No Comments

Vila Viniteca presenta a Phenomena el curtmetratge Corto N1.

886027_1158131880881934_6003843114302274204_o

Peter Sisseck arriba en taxi poc abans de les 18h. El públic espera a la vorera del número 168 del carrer Sant Antoni Maria Claret de Barcelona per entrar a la sala de projeccions. S’omple a vessar. Els coneguts se saluden. S’abracen. Se citen per després de la projecció per no alterar la fila de seients ja ocupats. Es fotografien a la butaca, davant de la cartellera… Una premier del vi a Barcelona que reuneix elaboradors, distribuidors, amants i aficionats del món del vi. Quim Vila demana a l’equip una fotografia amb els protagonistes de la cinta, a l’entrada, amb les llums de les grans ocasions que anuncien l’estrena. Converses en castellà a la sala. Mòbils amb fons de pantalla amb gotims, ampolles, paisatges de vi… Una parella que llegeix en veu alta els missatges de la bústia d’entrada i descobreix que Catalunya té una Cella Vinària a Teià on es pot tastar vi. Experts que saben que «hay cosas muy potentes para catar hoy… No he traído nada sólido, ni palitos» . Parlen dels vins a copes d’El Petit Celler. «Abren botellas top que dan para 6-7 copas» afegeixen. Arriba Carlos Latre gairebé a dos quarts de 7, hora d’inici de l’estrena. El proper dilluns 23 de novembre serà a Monvínic Experience amb el pianista Gonzalo Rubalcaba.

En Quim Vila dóna la benvinguda als assistents a dalt de l’escenari, davant del teló roig imponent que amaga la pantalla. Diu que l’opció de fer un curt neix a la conferència de cloenda que va pronuncia al curs de sommeliers de Galícia. «Engañamos a los elaboradores para rodar… Están hoy aquí los artistas, las vedettes, lo hemos conseguidor» exclama.

Suposo que no hi ha gaire coses que se li resisteixin a en Quim Vila, en el món del vi. Comença l’espectacle. 19 minuts d’emoció audiovisual. Passeig per les vinyes més emblemàtiques del Priorat, de la Ribera del Duero,  de la Rioja… Constato que falten molts Álvaro Palacios per contagiar passió i comunicació en el món del vi.

12239242_1158128207548968_2345713217564087933_o12240949_1158128420882280_3414568311309086213_o

L’inici del relat audiovisual planteja el viatge «De la subsistencia a l’hedonisme» i acaba argumentant la necessitat de «Viajar para aprender«. Entremig se succeeixen entrevistes als viticultors i enòlegs protagonistes, entre vinyes envejables. Llum, costers, ceps vells, laments, reptes i oportunitats. Un breu resum en tuits seria aquest:

 

«El gran vino está en recuperar la viticultura x municipios, parcelas, microespacios únicos» #álvaropalacios #CortoN! @vilaviniteca

«No hemos superado la fase d subsistencia para llegar al hedonismo; qdan vinos sin explorar» #CortoN1 @vilaviniteca #vino #MAdGregorio

«Éste es el mejor momento para recuperar viñedos, hacer un gran #vino y generar una gran expectativa» #PeterSisseck #CortoN1 @vilaviniteca

«El vino mágico lo hace la viña, no el hombre; pero el hombre tiene q encontrarla» Miguel Ángel d Gregorio #CortoN1 @vilaviniteca #vino

«Lo más importante d 1vino mágico es lo q sientes, que es indefinible» #ÁlvaroPalacios #Priorat #CortoN1 @vilaviniteca #vino

«Cuando no medico la viña, me responde de forma positiva» Juan Carlos López de la Calle #CortoN1 @vilaviniteca #vino

 

12273614_1158128204215635_5056751059210120505_o 12244531_1158128200882302_4347516110375407190_o

Acaba el curtmetratge amb ganes de més. Coneixement comprimit que cal fer més visible, més sovint… Se pressuposta que l’etiqueta #CortoN1 indica que hi haurà noves entregues amb Palacios, Sisseck, Miguel Ángel de Gregorio, Marcos i Miguel Eguren, Juan Carlos López de Lacalle i Jorge Monzón.  Els vins de final de festa conviden a retornar al paisatge de l’audiovisual. Sort van tenir els qui van poder quedar-se a Phenomena a tastar-los tots 😉

Gratallops 2012. DOQ Priorat

Corullón 2011. DO Bierzo

Propiedad 2011. DOCa Rioja

Mártires 2014. DOCa Rioja

Calvario 2010. DOCa Rioja

Avrvs 2010. DOCa Rioja

Finca El Bosque 2008. DOCa Rioja

San Vicente 2007. DOCa Rioja

Alabaster 2008. DO Toro

Valdeginés 2012. DOCa Rioja

El Carretil 2012. DOCa Rioja

Santa Cruz de Artazu 2012. DO Navarra

Pícaro del Águila Clarete 2012 Magnum. DO Ribera del Duero

Pícaro del Águila 2014. DO Ribera del Duero

Dominio del Águila Reserva 2011. DO Ribera del Duero

La Fleur de Rocheyron 2011. Saint-Émilion Grand Cru

PSI 2012. DO Ribera del Duero

Flor de Pingus 2012. DO Ribera del Duero

11148804_1158128214215634_2742759849925927819_n

 

Totes les fotografies del post són de Vila Viniteca

www.ruthtroyano.cat

«Y el vino te va conociendo poco a poco a tí…» Alicia Estrada

Posted by | Uncategorized | No Comments

 

12241618_10206869657036579_6168553640092138744_n

 

Quarta edició del llibre d’Alicia Estrada «Los 100 mejores vinos por 10 euros 2016» publicat per Geoplaneta. Un volum sincer, generós i desmitificador. Es presenta a la Llibreria Laie de Barcelona la setmana passada i hi tinc l’honor de col·laborar amb unes paraules:

Explico que el món del vi afronta 3 reptes globals aquest segle XXI, estudis internacionals ho defensen. I són el canvi climàtic, el repte d’incorporar nous consumidors (joves) i la comunicació. Aquest llibre va en aquesta direcció i contribueix decididament a trencar tòpics. Aquests dos especialment:

–          El bon vi ha de ser car. No! «Disfrutar de un buen vino no tiene por qué ser un lujo» diu Alicia Estrada

–          Se n’ha de saber per beure’n. Tampoc!

Deia Josep Pitu Roca a la presentació d’Ilusión+ que  «No hace falta orgullo en 1botella, se puede beber 1vino +sencillo con 1mensaje +profundo».

No ens obliguem a analitzar el vi, gaudim-lo. Com una bona obra d’art, una pintura, una peça musical. No cal saber-ne per emocionar-se. És important acostar-se al món del vi amb tastos hedònics, atansar-nos-hi amb els cinc sentits, per gaudir i per conèixer, el que Alicia Estrada reivindica al llibre. Deixem el tast tècnic per als professionals.

Cal tenir però una actitud proactiva per descobrir, aprendre, però no tant de varietats sinó de les perosnes, dels paisatges i de les històries que amaga cada referència. Il·lusions, conviccions, relacions amb la terra… El millor lloc per descobrir-ho és el celler i al costat de l’elaborador. I això és possible pel despertar creixement de l’enoturisme.

Volem vins amb relat, però autèntics, honestos, sincers…

Amb aquest llibre, Alicia Estrada  – especialista en comunicació i comercialització del vi i enoturisme-  ha fet un treball ingent. El món del vi va ser per ella la manera d’introduir-se a la societat catalana quan va arribar a Barcelona procedent de Bilbao. Ens proposa 100 referències en un exercici de GENEROSITAT i AUTENTICITAT, les ha tastat, triat, comparat i ens ha suggerit un moment per degustar-les. Sols o amb companyia.

El vi són moments i són persones. Hi ha vins introspectius, vins de tardor, vins per compartir, vins per sorprendre, però sempre que hi ha vi hi ha optimisme. Diu Alicia Estrada que el vi és «un estat d’ànim».

És  un llibre que vol despertar en el lector la CURIOSITAT i la INFIDELITAT, en el món del vi està permés, s’ha de ser infidel! Tastar, comparar, aprendre, gaudir, sentir…

100 vinos, 100 bodegas, para descubrir la amplia y excelente oferta de vinos españoles en 2015, por menos de 10 euros. Su enfoque lúdico y experimental se aleja del puramente técnico, acercando el mundo del vino a todos aquellos que quieren vivir una experiencia única ante un caldo sin arruinarse. Cada ficha incluye, junto a la descripción del vino, notas de cata comprensibles, los momentos ideales para degustarlo, vinos similares y propuest as de enoturismo para vivir una experiencia única con cada propuesta presentada.

La comunicació és fonamental per donar a conèixer el que tenim i per estimar-ho. Tenim vinya, tenim enòlegs, tenim investigació al voltant del món del vi, tenim indústria surera, tenim, tenim, tenim,… però no ho expliquem encara prou.  M’interessa en aquest moment de canvi social, econòmic, cultura i polític el COMPROMÍS en la comunicació.  

Hi ha vins compromesos amb

–          La sostenibilitat – Nou +500 del Pla de Manlleu (ecologia en paratge natural  i recuperació de la montònega)

–          La solidaritat – Cooperativa l’Olivera DO Costers del Segre (treball amb persones amb dificultats)

–          La supervivència – Ermita del Conde (vinificació de la centenària varietat albiyo mayor)

Els manllevo, els treis compromisos del discurs del sommelier Josep Pitu Roca a San Sebastian Gastronomika durant un tast inèdit. Sense fer-ho a consciència, els tres projectes que Alicia Estrada selecciona per tastar durant la presentació, recuperen el mateix fil conductor.

CTo42TQWcAAzM0k

(Fotografia de Núria Martí – Pretty Wines)

 

En la seva intervenció Alicia Estrada posa l’accent en l’estat dànim i en el moment de prendre el vi. El vi com a refugi, com a dinamitzador de les passions, com a company de viatge, el viatge… Aquests són alguns dels seus moments i algunes de les reflexions més destacades d’una intervenció plena d’humor, coneixement i experiència:

Momentos de desnudez del alma

Momentos de radicalidad absoluta

Momentos carpe diem masculino vs femenino

Vinos para momentos de pasiones tranquilas

Pero hay vinos también para momentos de pasiones radicales. «Vinos que buscan la insinuación o la provocación desde el nombre, como el riojano “Viuda Negra”, un vino excelente para que ella seduzca a él, son vinos que te arrebatan rápido, sensuales desde el primer momento. Excelentes para situaciones“beso o muerte! Kiss or Kill. Yo creo que ante una cena de este tipo la elección del vino y el escenario se torna fundamental. El vestido es importante pero mucho menos. Llegado este punto la clave no es el vestido que te pones esa noche, es el estilo con el que te lo quitas…»

Vinos de lecturas tranquilas

Vinos rebelión cotidiana, vinos desalterantes

Vinos para momentos de conversación y filosofía

Vinos de las musas

Vinos de reflexión 

 

«Es indiscutible que estos momentos son absolutamente personales como los vinos con los que los llenamos y en este libro de los Cien mejores vinos por menos de 10 euros,  os sugiero, entre historias de vinos, notas de cata, notas de enoturismo… un itinerario de situaciones para disfrutar del vino en cualquier momento y hacer de cualquier momento una situación de celebración»

 

CTofmqaXIAABfE5

 

(Fotografia de Carlos Aguila)

«Y el vino te va conociendo poco a poco a ti y tú vas conociendo al vino, y tú vas domesticando tus vinos, haciéndolos tuyos, y con cada botella se produce una especie de acercamiento místico, ¡qué digo místico, eucarístico!»

«Comer y amar, cantar y digerir son los cuatro actos de una ópera bufa llamada vida que se desvanece como la espuma de una botella de champagne.  Lo escribió certero Rossini que era un señor al que le gustaban mucho la ópera y los canelones. Si la vida es humo en lugar de toser, quizás toque ahumar el salmón, el bacalao, el hígado de rape… y buscar una botella de un buen blanco con madera que acompaña a las mil maravillas a estos ahumados«.

 www.ruthtroyano.cat

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies