La fa feliç veure com creix una consciència nova, de persones que abracen una manera de viure i de fer diferent, més respectuosa, sostenible, saludable i sana. La transició a l’ús de sabons artesanals és una realitat a la qual, cada vegada més, s’apunta gent jove. Des de fa 5 anys, Montse Mora elabora sabons de vi, elaborats amb subproductes de la vinificació. I la marca que ha registrat és Sabó-Sabó. Va néixer gairebé per casualitat o més probablement per una causalitat; els orígens de l’aventura son en una assignatura del curs de Vitivinicultura que va cursar a l’Escola d’Enologia Jaume Ciurana de Falset (El Priorat). Però també hi ha fortes conviccions al darrere.
“El treball final de l’assignatura era fer vi amb la varietat tannat que teníem plantada a l’escola. Em vaig incorporar tard perquè havia pres mal i no vaig poder triar ni grup ni projecte, però em van acceptar en un i jo els ho vaig agrair”, explica Montse Mora. No se n’acabaven de sortir amb la vinificació i ella tenia clar que no es podia permetre el luxe de suspendre “ni aquella ni cap altra assignatura. No hi era per passar l’estona, a l’Escola d’Enologia, sinó per adquirir coneixements”, dirà amb assertivitat. “No sé d’on va sortir la idea, però sí que recordo que era un crit a la desesperada per podar aprovar. Sempre tinc tendència a posar-me a jardins. Vaig decidir fer sabó de vi, però no en tenia ni idea. Em vaig començar a documentar. Vaig fer proves. Abans havia preguntat al professor i als companys si podia fer-ho per salvar l’assignatura… I el resultat és que ens van aprovar”, recorda Mora. Va ser hàbil i decidida en un moment crucial i malgrat que els primers sabons van trigar a quallar més del previst, estava convençuda que se’n sortiria. “Al final, vaig repartir sabons per tota la classe per fer contents als companys i celebrar amb ells un producte nou”, explica. Els estudis d’Enologia a Falset estan orientats a formar persones en l’art de fer vi, des de la vinya al celler, però a Montse Mora li van obrir un horitzó nou.
La incursió a la vitivinicultura que va fer, forma part d’aquesta manera de ser seva. És curiosa i té ganes d’experimentar constantment. Al Priorat, durant els estudis, hi va fer arrels i malgrat que venia del món de l’empresa, va identificar a la natura tot un món de possibilitats que va explorar a fons amb una estada, temps després, a Osca. “Quan va néixer la meva neta, vaig agafar-me un any sabàtic per dedicar-li. I va ser aleshores que vaig recuperar el que havia fet a Falset. Ella era un motiu important per reprendre-ho, per rentar la roba amb sabons naturals. I aleshores és quan agafo la dinàmica i torno a fer sabons, sense cap pressió”.
Els sabons de vi de Montse Mora estan elaborats amb productes triats a consciència. “S’ha de fer país”, diu convençuda. Oli d’oliva verge extra del molí Miró Cubells de Cabacés, al Priorat, aigua de font natural o garrafa, però mai d’aixeta, sosa, i les mares del vi. “De la vinificació em calen els tartrats, els baixos, els fangs que hi ha en els dipòsits quan es buiden. És un sòlid que no vol ningú i que té un alt contingut en minerals”, diu Montse Mora. “Busco la diversitat de la varietat perquè respon de forma diferent. El territori pot definir molt però la manera de treballar també. Fer vi té un mèrit increïble i jo m’he anat tornant selectiva. Busco i trio les mares que m’agraden més per la seva textura i vaig insistint als cellers que se’n recordin de mi quan descubin. Tinc molt clar que els elaboradors han posat molt d’amor fins aquell moment i m’agrada que valorin que jo reculli les mares perquè veuen que el seu treball encara continua tenint més vida”, comenta amb un punt d’emoció.
Fa sabons de vi monovarietals, de garnatxa blanca, negra, trobat, moscatell, xarel·lo, picapoll blanc, syrah, carinyena, ull de llebre i merlot. Tots son de cellers catalans com per exemple Ficaria Vins, al Priorat, però també fa servir les mares d’Alodia Bodegas, un celler que va conèixer durant la seva estada a Osca: “Les mares d’aquest celler semblen mantega de vi”, dirà. El seu aprenentatge ha estat autodidacta; no ho reivindica però s’intueix l’orgull discret en el seu relat: “A banda del que aprens a l’Escola d’Enologia, les mares, els comportaments, les reaccions… t’ho vas trobant en el dia a dia quan experimentes. Perquè son una matèria viva. Amb les varietats blanques no passa tant, però les negres, com al vi, tenen molta vida”.
Encara que també elabora sabons artesanals sense el vi, n’ha fet de safrà, per exemple, té clar que si no hi hagués entrat des del món de l’enologia, no en faria: “Per a mi és un amor a la vinya i un agraïment i gratitud a tot. Perquè el mon del vi m’ha fet veure la vida d’una altra manera”. Pel seu esperit i parlar, s’endevina que és amb més repòs, descobrint i assaborint els beneficis de la natura en múltiples formes. “El sabó de vi té totes les propietats que et pugui aportar menjar raïm o beure vi, però et diria que fins i tot més. Perquè en les mares hi ha el sobrant del raïm que ha anat dipositant-se, les pells, la dissolució dels pinyols, la pruïna… Es desprenen totes les substàncies i allà està tot. Per fer el sabó pots utilitzar els sobrants del primer trasbals del dipòsit però també poden ser dels segons, que son més nets i no hi ha tanta incursió de matèria orgànica. Està tot més filtrat i pot ser més perdurable per més temps. El vi ja està més en equilibri i per tant els baixos també”, raona.
Sabó-Sabó va néixer fa 5 anys quan encara no hi havia una sensibilitat tan estesa envers els sabons artesanals i encara menys amb el matís del vi. “Em preguntaven, però fas olor de vi quan t’hi rentes?”, recorda Montse Mora. Ara troba que hi ha molta més gent interessada a fer el canvi cap a productes naturals i aplaudeix que hagi crescut l’interès però també l’oferta, perquè el consumidor té més opcions entre les quals triar: “La meva perruquera, durant el confinament, va començar a fer xampús sòlids per matar l’estrès i el temps”. I no la veu com a competència, sinó com a símptoma d’una realitat que no para de créixer.
“Era molt urbanita i molt de marques”, assegura. I tot i amb això ha fet un gir de 360 graus que ara la fa afirmar que “res és impossible”. Els beneficis del sabó artesanal son molts, però Montse Mora en cita tres: “És biodegradable, és natural i te’l pots emportar de viatge!”. L’assecat potser és l’assignatura més pendent però hi ha fórmules per fer-ho fàcil i durador. “Cada vegada valorem més les coses fetes a mà, amb respecte i cura, i penso que tot això ens ve perquè la gent jove és cada vegada més conscient de què vivim envoltats de químics i l’ús del sabó és una manera d’eludir-los. Si pogués també el faria sense sosa, amb glicerina vegetal, però tindria menys duració i penso que la vida slow no ha de tenir data de caducitat”, explica sincerant-se. Sobre les propietats del sabó, reconeix que un dels punts forts és la hidratació que dona l’oli d’oliva verge extra, però el vi hi afegeix un plus perquè “la tanicitat també hi és en el sabó i és molt important perquè reactiva les cèl·lules de la pell”. L’acció antioxidant dels tanins ajuda, segons la ciència, a prevenir malalties degeneratives i també redueixen el colesterol perquè n’inhibeix la seva absorció.
N’elabora tot l’any, de sabons de vi, i procura tenir-ne de totes les varietats. Per a amics, particulars i allotjaments. “Els mesos de juliol i agost no es poden fer perquè necessiten temperatures de fred i contrast, els sabons. I després has de deixar-los reposar entre 30 i 40 dies. Però quan saps el calendari ja t’organitzes per tenir-ne tot l’any. M’agrada lliurar-los quan estan al seu punt òptim. I també m’agrada testar-los abans, perquè cada pell és diferent i cada persona en fa un ús diferent. Els 3 primers anys feia mostres i constantment les repartia entre els amics per provar-les”, dirà. És una dona ferma i convençuda del que fa. Serena i reflexiva. Es posa a la pell de l’altre i vol que, com el sabó, no només rellisqui, sinó que deixi una empremta delicada al cos. És la textura, el tacte del vi, fet sabó. “Posar-me a estudiar era una assignatura pendent, perquè primer em vaig dedicar a fer de mare”, revelarà. I ara que ja té per la mà la fórmula, sempre secreta, de fer sabons, es planteja iniciar els estudis de Química l’any que ve.
