viticultura

«El vino es rico en matices pero debemos hacer que el lenguaje sea asequible»

Posted by | DOCa La Rioja, Uncategorized | No Comments

7 rostros y un destino: Haro

Empiezo una serie de entrevistas breves con los protagonistas de la segunda edidión de La Cata del Barrio de la Estación que tuvo lugar en septiembre de 2016 en Haro. Una oportunidad única para entender los vinos de la región norte de la DOCa La Rioja y profundizar en aquello que une y a la vez hace distintos a los vinos de un mismo entorno vitivinícola estrechamente vinculado a la vía del tren. Hablamos con todos ellos de Cataluña, La Rioja, la cultura del vino, el enoturismo, la comunicación, el cambio climático y… ¡sus grandes vinos! La iniciativa ha merecido este año pasado el premio International Wine Challenge a la mejor propuesta enoturística.

 

(II) Eduardo Muga. Bodegas MUGA

IMG_7944IMG_8081

«En Haro estamos desarrollando viticultura de quinta generación. En Muga la historia comienza con nuestro abuelo en 1932. En nuestra trayectoria y misión está la calidad multiplicada por tres. La obsesión ha sido invertir en el viñedo en los últimos 20 años», cuenta Eduardo Muga, responsable financiero de la bodega. «Mi padre y mi tío se dedicaron a trabajar el mercado nacional y con la tercera generación hemos apostado por nuevos métodos en el viñedo y la bodega, y por la exportación». La conversación transcurre en la sala de crianza de Muga, silenciosa, durante la jornada de profesionales de La Cata del Barrio de la Estación. El día después, volveré al mismo espacio, y el recogimiento es algarabía. El enoturismo llena de curiosos, aficionados y nuevos profesionales un espacio con encanto, todos ansían catar los vinos de Muga.

«No hemos querido nunca ser inmovilistas  a pesar que nuestro método es tradicional en la elaboración. La máxima es mantener y mejorar. Todo en madera siempre, aunque no nos hemos cerrado a probar cosas nuevas porque el espíritu de innovación va con nosotros», advierte uno de los hermanos Muga. «Tenemos una tonelería propia y somos de los pocos en el país en conservar el oficio. Además tenemos cubero y tonelero. Jesús lleva con nosotros más de 30 años y para nosotros es un activo importante que además crea escuela con un equipo de cuatro profesionales».  Ahora que los vinos se buscan desnudos, sin la contundencia del roble que en otros tiempos la crítica adulaba, los Muga saben como trabajarlo: «Tener tonelero nos permite también seleccionar la madera. Viajar a los bosques, lo hacen mis primos, y aquí realizamos los secados, el tostado… Tener el manejo del roble es una gran herramienta para que te sirva y le saques al vino lo que quieras», reconoce Eduardo. «Nuestro vino no está marcado, buscamos siempre la finura y en el proceso trabajamos con métodos más costosos pero menos agresivos».

«Tradición y modernidad nos definen bien. Hay un estilo clásico en Prado Enea, es un vino sabio e interesante, fruto de los mejores viñedos… En el Selección Especial hay un corte más moderno. Al final lo importante es que son vinos con seña y alma de La Rioja pero con cuatro estilos distintos. Somos 4 hermanos distintos también, pero con una visión en común que es la calidad cristalina».

IMG_8085

 

«Nuestro objetivo es ser presentes en los mejores sitos. Ahora estamos en 70 mercados distintos, siendo EEUU el principal mercado de la exportación. Pero el mercado nacional es donde se queda la mitad de la producción. Por esto un evento como La Cata del Barrio de la Estación nos interesa especialmente. Vendemos calidad, fruta, vinos para beber y tenemos ganas siempre de comunicar lo que hay detrás, el paisaje, los viñedos que trabajó el abuelo… El enoturismo es un elemento de comunicación total. Un lazo de unión con amigos con el vino«. Eduardo Muga es un conversador nato. A pesar de su agenda apretada de entrevistas, se muestra paciente y relajado. Sujeta la copa de vino en una de sus manos y gesticula ligeramente con la otra.

***

«Para combatir el cambio climático  en Muga tenemos viñedos en altitud y en zonas frescas. Es algo que ya hemos constatado. La altura es una garantía y de cara al futuro  aún lo será más. Habrá que contar con  zonas distintas para nuevas viñas», avanza recordando que su tío les recordaba a menudo que las vendimias de hace 40 años eran mucho más tardías.

Por otra parte, Bodegas Muga ha incorporado la sostenibilidad en su estrategia empresarial; una realidad que está en la agenda global y que la familia trata de  «optimizar con cada tratamiento». La bodega es consciente del reto que tiene el planeta por delante.

IMG_8077IMG_7935

***

«Desde siempre tengo el recuerdo de mi tío y mi padre de abrir las puertas de la bodega. Hace ya 30 años no era tan natural, pero siempre hemos estado orgullosos de lo que somos y de lo que tenemos. La mejor manera de dar a conocer es que vengan aquí. Yo estoy constantemente en el extranjero e, independientemente del sol, les invito a todos a conocer los vinos e invertir en medios para que conozcan los procesos, para que estemos en contacto en nuestra tierra, para abrirles botellas al lado del viñedo. Hay que ser cercano y didáctico», cuenta Eduardo Muga, consciente de que el trabajo enológico debe comunicarse más y mejor, y ahora también con un pié en las redes sociales.

***

Ganarse a los jóvenes para Muga es también un reto. «Hacerlo fácil y atractivo es la clave. El vino es rico en matices pero debemos hacer que el lenguaje sea asequible. Acercarnos a nuevos públicos de manera divertida. Formamos parte con distintas bodegas de la Fundación para la cultura del vino y este es un lazo de unión con la sociedad que vamos a cuidar mucho. Eduardo Muga, por sus responsabilidades y por haber vivido en el extranjero, conoce muy mucho como se relacionan fuera con el vino. Reconoce que «en otros países como EEUU y Asia, los jóvenes consideran el vino como algo interesante y esto es lo que nos falta aquí. Los asiáticos que no tienen cultura del vino están ahora muy interesados por ello y para nosotros es muy estimulante verlo».

***

Madrid y Barcelona son dos mercados naturales para Bodegas Muga. «Desde siempre hemos tenido clientes que buscan la calidad de los vinos y las cosas buenas. Y tenemos un mercado importante en las dos capitales porque hay en ambas una elevada cultura del vino «, reconoce Eduardo. En Muga reconocen que son de la cultura del ensamblaje, a la búsqueda siempre de vinos con estructura y acidez. «Las buscamos expresamente», añadirá. Y cierto es que «la concentración tánica es única, pero siempre con finura».

***

Más sobre Muga

www.ruthtroyano.cat

Retrats de Vi

Posted by | Uncategorized | No Comments

retratsdevi

Retrats de vi és un cicle de perfils d’enòlegs que s’han format a la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Paisatges, pràctiques vitivinícoles i perfils professionals diversos, però amb una única manera d’entendre el vi: amb passió i amb el convenciment que el vincle amb la terra és tan determinant com l’art i la ciència que es fonen a l’hora de fer vi.

1452506393

Ciència, tècnica, art i persones humanes

Diu el diccionari que enòleg/a és la persona versada en enologia. I enologia és la tècnica de la preparació, el millorament i la conservació dels vins i de l’anàlisi i l’estudi de cadascun dels seus components.

#retratsdevi comprovarem que també és art, sentiment i passió. 6 enòlegs que s’han format a la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona ens relaten les seves vivències personals i professionals.

El vi com a eix central de les seves vides, una herència que ningú no vol deixar perdre i que tothom vol seguir llegant, amb més coneixement i sostenibilitat, a les generacions futures.

Diuen que el pagès, el viticultor, l’enòleg… és el millor conservador del paisatge. També qui millor l’interpreta i qui fa possible que es pugui embotellar perquè els mortals puguem viatjar als orígens quan ens en servim una copa.

#retratsdevi s’estructura en quatre apartats i un capítol enogastronòmic final:

Vi i orígens
Vi i URV
Vi i projecte de vida
Vi i cultura
Itineraris personals

D’estades d’un dia i converses vàries per telèfon i mail en resulta un cicle de 6 reportatges en profunditat que s’editaran en format llibre en català, castellà i anglès. Per entendre, per comprendre, per gaudir encara més del món del vi. Un món de ciència i tècnica molt humà.

Què n’opinen d’ells?

#retratsdevi inclou l’opinió de més d’una vintena de professionals que coneixen a fons els enòlegs protagonistes del cicle. Una primera lectura:

1452507645

«Aquesta nova col·lecció del Servei de Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, Retrats de Vi, és una excel·lent iniciativa que ens aporta el coneixement d’uns quants enòlegs, formats a la Universitat Rovira i Virgili, els quals, a través de la seva experiència professional i personal, ens faran entendre més en què consisteix la seva feina, els objectius que es plantegen i els reptes als quals s’enfronten, però sobretot ens ajudaran a percebre la seva estima per una professió molt arrelada a les nostres terres» Josep Anton Ferré Vidal, rector de la URV

Nicolas Joly: «El vi ha de parlar directament»

Posted by | Uncategorized | No Comments

P1000906-940x412

 

I don’t only want a good wine but also a true wine

 

Nicolas Joly, referent indiscutible en viticultura biodinàmica, va ser dilluns el protagonista de la primera mostra de vins biodinàmics de tot l’Estat espanyol, celebrada al Mercat del Born de Barcelona per «La Renaissance des Apellations» una entitat formada per 175 productors biodinàmics que reuneix quatre productors catalans: Recaredo, Enric Soler, Nin Ortiz i Mas Estela.

En la seva intervenció, que he pogut escoltar parcialment gràcies al Departament de Comunicació de Recaredo, Nicolás Joly afirma que «l’originalitat del vi està en les fulles que capten el millor del clima i les arrels que es nodreixen del terrer«. Assevera que «el gust del vi només el pot fer inimitable després d’haver rebut la marca del terrori i el microclima». Adverteix que «hi ha 350 llevats comercials que poden distorsionar el gust de l’origen«. Davant d’aquesta «amenaça», el gurú de la biodinàmica considera «no hi ha dret que el gust original sigui amagat al consumidor final«.

És en aquest escenari que la biodinàmica es presenta com una pràctica enològica impertorbable. És la viticultura que Joly practica, defensa i predica al Loira – on té el celler Coulée de Serrant – i arreu on el conviden a parlar-ne. És conscient que «no tots els vins biodinàmics han de ser excel·lents» i ho trasllada a l’auditori, per després matisar les diferències entre viticultura ecològica i la biodinàmica. Si la primera és deixar fer a la natura el seu treball, la segona «dóna lloc a la particularitat, a la identitat d’un espai concret de vinya«.

En diferents escrits previs a la jornada, Joly reflexiona que «perquè la vinya incorpori bé el seu terroir amb les seves arrels, ha de ser viva i lliure de qualsevol tipus d’herbicides que destrueixen tots els microorganismes. I per captar bé el clima i les seves infinites variacions – vent, coster, humitat, etc) les fulles han de ser lliures de productes sintètics químics que pertorben la fotosíntesi».

RENAISSANCE DESAPPELLATIONS_19RENAISSANCE DESAPPELLATIONS_40

Discurs coherent i sincer amb les seves pràctiques que acaba concloent que «la tecnologia ha permès inventar un gust per als vins» i que les denominacions d’origen «han aconseguit crear perfils, dibuixos exactes de vins per cada territori amb els quals busquen la identificació del consumidor«.

Per Joly «el vi no té una definició concreta«. Diu que «ha de parlar directament i descriure la particularitat de cada lloc«. La tipicitat. Com dirien els clàssics, In Vino Veritas. «Quan una agricultura sana – orgànica o biodinàmica- permet que l’esperit del lloc s’expresi, les intervencions al celler o els gustos arbitraris que poden crear es tornen innecessaris. El vi guarda el gust dels seus orígens i la seva capacitat de madurar  amb una transparència completa per als consumidors».

Àudio Nicolas Joly

Rubén Parera/ Finca Parera (DO Penedès)

Posted by | DO Penedès | No Comments

rubenparera

 

«A la natura hi trobo la vida», escrivia la poeta Joana Raspall. Sovint tenim prejudicis i imatges preconcebudes de les persones que no coneixem. Pel que ens han dit i/o explicat, pel que hem llegit, per la ignorància en definitiva. Conèixer és saber. I per valorar amb justícia se n’ha de saber abans. Tot el que havia intuït d’en Rubén va canviar quan vam intercanviar les primeres paraules. A vegades les «etiquetes» no ajuden a conèixer la persona i fins fa uns dies només havíem tingut un contacte fugisser per un projecte anterior. Hospitalitat per davant de tot. Allò d’en Sisa que diu «casa meva és casa vostra si és que hi ha casa d’algú…».

Les persones que fan vi tenen quelcom d’especial. Ell ho ha begut del pare, en Jordi Parera, viticultor, n’estic convençuda, i la relació estreta que mantenen el vincula encara més al territori a on li apassiona viure. Als 13 anys el van enviar a Sant Emillion, ara sí que pot entendre el valor d’aquella distància i d’aquell aprenentatge. Aleshores hi era sense la consciència de l’esforç que significava i la recompensa que n’obtindria. Cirerers (grand premier) i oliveres plantades a pocs metres de distància de les finques de vinya que conreen. L’ahir i l’avui de l’agricultura. L’evolució natural. La selecció natural. Les noves generacions.

21 hectàrees de conreu ecològic, un tracte exquisit, delicat i precís a cada parcel·la de vinya, amb una filosofia molt clara, assolir de manera natural l’alta expressió. Els vins són biodinàmics i expressen el terrer que els ha vist créixer. «Viticultura de precisió-ecològica i enologia sense clixés», explica en Rubén, enginyer agrícola i enòleg de Finca Parera. A Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès), les vinyes formen una mar verda d’interior, amagada entre la frondositat penedesenca, en sòls d’argila, gres i conglomerat. Entre les varietats blanques es reivindica el xarel·lo i dues parcel·les, una d’elles plantada al 55 (la plana del xarel·lo) i l’altra la llengua del pou, al 78 . Però també la garnatxa blanca i la gewürztraminer, i en negres l’ull de llebre, el merlot, el cabernet sauvignon, la garnatxa tintorera, el syrah i el sumoll, que és autòctona.

El pare del Rubén va ser el primer productor ecològic de cirera amb certificat del CCPAE i a la vinya la reconversió arriba el 2004. Neix el 1999 com a Celler Minguet i evoluciona fins a l’actualitat. Amb ganes de plantar noves varietats, seguir experimentant, i endinsar-se en la pràctica biodinàmica. Buscant la fertilitat dels sòls, respectant els cicles naturals, elaborant un producte de gran qualitat i expressió natural.

En tots els processos, ja siguin a la vinya o al celler, hi ha pràctiques experimentals de biodinàmica. Nosaltres ho vam veure in situ i dies enrere difonia a través de Facebook: «Amb el privilegi d’acompanyar l’Associació TERRA DINÀMICA, l’equip de Finca Parera desenterra el P-500 (fems de vaca) i elaborem el P-501 (silici). A la tarda rebem una excel.lent jornada astronòmica, per compendre el calendari biodinàmic i el cicle lunar. Seguim endavant en l’aprenentatge!». Com també els preparats de «Maria Thun», el peu de cup amb llevats indígenes de la mateixa vinya, l’absència de sulfurós en les pràctiques al celler, etc.

Justament el celler ocupa un espai de la Masia de Can Rimondet de 1520. Pocs metres quadrats per dur a terme la vinificació d’una extensa gamma de vins. La majoria són de vinya jove i el treball és sempre «infusitiu», circumstància aquesta que converteix les seves referències en diferents, netes, pures. En Rubén explica que la verema es viu fora i que el celler, feta la feina, ha d’estar sempre impecable. I ho està quan hi entrem, també. Vestit amb una taula de fusta vella, pintada pels anys però amb un blau cel que sosté les millors i més naturals viandes possibles a més dels seus vins excel·lents. Hospitalitat, humilitat, senzillesa, transparència. Clar, Roig, Fosc, Sassó, Faust, Khrónos (33% de sumoll)… I en ve un altre en camí que no puc descobrir encara però que recull una història de fortes emocions al darrere que els ajudarà a tancar un cercle. Si és que els cercles vitals és poden tancar…

Tastem «any de vespres any de vi» el Clar, «cel rogent a la tarda, la pluja és passada» el Roig, «Estrella vora la lluna, tempesta segura» el Fosc, cupejats amb diferents varietats. Frescor, magnetisme. I tastem anyades noves, un detallàs. Sassó 2012, per primer cop el monovarietal de xarel·lo s’ha elaborat en bótes d’acàcia i és 100% biodinàmic, i Faust 2010 que incrementa el percentatge de garnatxa tintorera i  fa l’envelliment en un cup sota terra tot i que també passa per bóta. Innovacions amb resultat sorprenentment positiu. La creativitat no té límits. Com el xarel·lo que ara és a les «damajuanes» al sol i serena i ja apunta maneres. Poques ampolles i distribució molt selectiva. Un glop encisador que, amb la combinació dels aromes frescos i madurs de la cirera de Can Parera, és extraordinari.

Però el repertori acaba amunt, més amunt, amb Khrónos 2007, cupatge de sumoll, garnatxa tintorera i ull de llebre: autèntic, elegant, abellutat, hi ha finor. Un privilegi per conservar i gaudir sense límits d’espai i de temps. Acabem exhausts i complaguts per la visita, però en Rubén està a punt de tornar a la vinya. Reitera que «és el més important». I afegeix: «El pagés s’ha d’adaptar al seu ritme i no a l’inrevés».

vi

«Faust 2010»

Faust és el primer vinyeró des de 1872, com reivindica a l’etiqueta de la darrera anyada, que és nova quant a disseny.

 

moments

«Al final d’un bon dia de feina a la vinya, content per l’ofici. Al capvespre, amb el sol caient i amb una fresca suau que acompanya. Mirant Sant Llorenç d’Hortons des de la masia en ruïnes»

Afegeixo que és el mas on vol anar a viure, entre vinyes, observant la mar de verd  salvatge que creix a les vinyes penedesenques.

 

persones

«Amb el meu pare»

 

Finca Parera

www.fincaparera.com

ruben@fincaparera.com

677 95 58 61

«Una passió pacient» Ton Mata Moliner, Caves Recaredo

Posted by | DO Cava, Vi·Moments·Persones | No Comments

recaredo r1 r3 r10 r14

«Aprenem del temps, seguim una història», diu el llibre obert de la pàgina web de Recaredo, la cava de Sant Sadurní que ha fet història a força de mètode, esforç, treball, dedicació, paciència -molta paciència- i passió. Dissabte ens convoca per celebrar que fa 10 anys el Bureau Veritas va certificar i auditar tots els passos del procés d’elaboració, de la vinya al celler i seguidament la criança. Resultat: Un respecte absolut per l’entorn, pels orígens, pel paisatge que embolcalla la vinya, pel tros de terra que «els ha tocat viure», com diria el poeta.

És un acte molt íntim però altament participatiu. I ben pensat. Acaba amb un innovador tast «de nassos» amb 4 Nassos d’Or que fan la gara-gara a tots els assistents. Els demanen endevinar els cupatges i varietats de les diferents anyades que Recaredo posa a disposició per al tast. Proposen que ho facin a canvi de fitxes de casino que ens recorden que, si no convertim el vi en un joc, seguirem perdent consumidors.

Tot flueix: la visita, la informació, el cava… I en Ton Mata es presta a conversar amb tothom, plaentment. És dels que, malgrat l’enrenou de tenir tombant per casa desenes de persones que s’estimen el vi, sap mantenir unes paraules serenes i sensates amb cadascun dels seus interlocutors. Em recorda la visita que li vam fer el grup d’estudiants d’enoturisme de la URV fa un parell d’anys i entenc el per què del seu èxit. Res és casual. Tot deriva del mètode, l’estudi, l’anàlisi… És un saber fer que s’hereta a base de coneixement. Admiro la conversa pausada que mantenim, que és com estar a la cava en silenci, en la penombra, les emocions que fa uns minuts hem sentit per haver tingut el privilegi de visitar-les. Rigor, autenticitat, transparència, espera… Les claus d’un projecte que neix el 1924 amb l’avi que es debat entre el futbol i el cava, i opta per aquest segon món.

«El vi es fa a la vinya i s’ha de treballar molt fi», escoltem durant la visita a Recaredo. I m’ho recorden després les paraules d’en Ton Mata. «Perdem quilos i litres per guanyar qualitat». «Amb fungicides empobrim la terra. La viticultura biodinàmica ens permet recuperar la vida microscòpica a la vinya». Una filosofia i manera de fer que els ha portat a elaborar el primer cava biodinàmic del món, del qual en surt ara la primera anyada: un 2010 cupatge de pinot noir i monastrell amb 30 mesos de criança. Un cava rosat que simbolitza moltes coses, tantes com el Turó d’en Mota 2001. Aquest és un privilegi, un cim que Recaredo pot exhibir amb orgull, un exponent de la passió pacient, el cava d’una vinya de xarel·lo plantada el 1940 que envelleix 10 anys a la silenciosa cava, després d’haver-se criat en un petit turó que és exponent de moltes coses, de la qualitat de la viticultura del nostre país.

Tantes com diuen les paraules d’en Ton Mata en només 6 minuts de conversa. Un plaer haver-los compartit:

ÀUDIO  Ton Mata, Recaredo

L’entrevista es va emetre per primera vegada al programa l’Aperitiu d’Ona La Torre amb Aleix Figueras.

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies