vall llach

«Queremos ser un manual wineloverista más que un catálogo audiovisual»

Posted by | DOQ Priorat, Uncategorized, Vi·Moments·Persones | No Comments

IMG_7252

 

«Está fatal, horrible. Es un fenómeno que merecería ser estudiado sociológicamente. En España justo cuando se hacen vinos de calidad, soberbios y a precios increíbles, con recuperación de variedades autóctonas… Es el momento de la historia en que menos vinos se consumen, menos que en Estado Unidos, nos desbanca Canadá un país emergente en el consumo». Así me respondió por teléfono Carlos Delgado, periodista y crítico de vinos de El País, cuando lo entrevisté hace unos años y le pedí su visión sobre la cultura del vino y los tristes datos de consumo que tenemos en España. Hoy, el periódico en el que colabora semanalmente publicando catas de vinos con «un lenguaje directo que sirva y entiendan los lectores. Saber de vino es beberlo y amarlo. Lo otro es literatura», es noticia porque incorpora una nueva firma, la del experto en vinos Santiago Rivas, que dará continuidad, con un estilo personalísimo y por lo tanto muy distinto, a las videocatas de Carlos Delgado. Carlos sigue con sus textos, pero abandonó en 2015 el soporte audiovisual.  «No van a valorar lo que digo sino el como lo digo. La expresión de gozo más que la descripción», contaba Delgado cuando le entrevisté después de estrenar las videocatas en El País. Sus presentaciones destacaban por el rigor, por el conocimiento y por el esmero con la que contaba los vinos. Pero terminaron sin más. Dos años después, el suplemento El Viajero recupera la fórmula audiovisual y le añade algo esencial: el humor en la comunicación. Ha buscado al mejor perfil para encargarse de ello.

Santiago Rivas presentará a partir de ahora la nueva sección Instacatas indicadas para un público quizás no tan experto como el de Carlos (o sí) pero con ganas de acercarse al vino sin complejos ni miedos. Con diversión. Rivas forma parte de Colectivo Decantado desde hace 5 años. Es una plataforma con gran éxito en redes sociales por la manera desenfadada y jocosa con la que presentan los vinos «que me gustan», matiza Rivas.  Ahora el reto lo tiene en llegar a un público más amplio y conectar con la forma de ver, oler y saborear de su público, a través del nuevo medio. Sin traicionar  sus raíces y siguiendo la misión ya consolidada de Colectivo Decantado: disfrutar del vino, y reírse de y con él. Santiago Rivas no es un rara avis en el mundo del vino, como muchos de los grandes expertos o inspiradores, es autodidacta: «Llevo bebiendo vino de una manera obsesiva desde hace 20 años», afirma. Seguro que el bagaje acumulado en todo este tiempo es parte de su éxito. También su naturalidad, su calidad humana, y una poca ayuda del entorno comunicativo, pobre, que envuelve hoy al vino. «Casi todos los implicados en divulgar vino no lo hacen muy allá…», reconocerá. Conversamos con él para saber algo más de lo que se anunció la semana pasada y para saber cómo seduce sin artificios a profesionales y amateurs del vino.

¿Quieres convertirte en un amante del vino, un winelover? ¿Buscas armas para poder defenderte de hipsters y cuñados? Pues bienvenido a tu canal de vídeo ideal: las Instacatas de El Viajero.

IMG_7253

¿Cómo y cuando empieza Colectivo Decantado?
Colectivo Decantado nace de la necesidad que vimos de explicar la cultura del vino de una manera normal, lejos de tecnicismos, con voluntad de ser un contenido de entretenimiento, utilizar el humor. Todo lo demás fue ponerse a ello en un canal que llegara a todo el mundo: las redes sociales.
Aparcar el esnobismo fue el primer objetivo, está claro, ¿ha funcionado el estilo de comunicación que proponéis?
Colectivo Decantado como prosa en Facebook, tiene ya para 5 años pero Instacata, los vídeos, que es nuestro contenido estrella, sí que sólo lleva poco más de dos años.  Estamos muy contentos, nunca imaginamos esta repercusión, la que ya teníamos en Facebook, más colaborar en El Comidista TV, con Mikel Iturriaga, en un medio como La Sexta, en prime time, o ahora en El País. Realmente impensable.
La dimensión que puede darle ahora El País es muy interesante y necesaria para atrapar a nuevos públicos. Entiendo que sumará al contenido convencional que publica el periodista Carlos Delgado.
Lo de El País es llevar nuestra a fiesta a ellos, nos dejan libertad total, es decir, vamos a hacer exactamente lo mismo en cuanto a tono, pero en más grande. Estamos muy contentos.
23795117_541222166211514_8501708712000861127_nIMG_7254

Stranger Things Wine Week. Episode 5. Idus de Vall Llach, 2015, DOQ Priorat. (…) Lo que si es más difícil es hacer un tinto de 15,5º y que esté tan bueno, que no sea un pacharán si no un tinto mediterráneo a base de Cariñena, Merlot y Cabernet Sauvignon con una clase tremenda. Evidentemente está aún joven y el tanino se nota, pero esto con unos añitos (no muchos) va a estar espectacular. Cuesta 40 euros comprobarlo amiguitos»

¿Qué es lo más difícil de comunicar el vino con humor? ¿Dónde están los límites?
Para nosotros comunicar el vino con humor es algo natural, yo no soy muy diferente a como salgo en los vídeos, de hecho en alguna cata «en directo» mucha gente se sorprende cuando ven que esto es así. Ésto también genera que muchos piensen que soy un monologuista y que podría hablar de vinos como de cualquier otra cosa, o que cierto sector del vino al principio no me tomara en serio. El límite del humor es el código penal.
Si un vino es malo… No sale en Instacatas. Te leí afirmar que publicáis los vinos que os gustan.
Sí, todos los vinos de Instacata nos gustan mucho, lo que no quiere decir que no hagamos chistes con su etiqueta, vinificación o estilo… pero el subtexto es positivo siempre. Otra cosa es en nuestros post, casi, diario. Ahí si hablamos de vinos que no nos gustan y, a veces, nuestro humor es algo hiriente, muchos bodegueros se han quejado. En el fondo no queremos ofender, pero es lo que hay. Todo está basado en mi subjetividad e igual que escribo de vinos que me gustan creo que el público, el mío, se merece saber los que no me gustan y sus razones. Eso está por encima de que cualquiera se sienta ofendido. Nunca vamos a ser un contenido cómodo para todo el mundo.
Para irse preparando, ¿qué perfil de vinos aparecerán en las próximas Instacatas?
En esta temporada de debut en El País vamos a ser más concretos, hablaremos de conceptos más que de botellas en particular, que también, pero que vamos a dar menos prioridad a la marca y más al contenido. Queremos ser un manual wineloverista más que un catálogo audiovisual.
Pensé que eras enólogo, pero ya me has aclarado que no. En cualquier caso, ¿te parece que elaborar vino es tan complejo como comunicarlo?
No lo sé, no soy enólogo, no tengo ninguna formación técnica, lo mío es puro empirismo. Llevo bebiendo vino de una manera obsesiva desde hace 20 años. Pero vamos que los enólogos que conozco comunican regular, tampoco es su profesión, aunque casi todos los implicados en divulgar vino no lo hacen muy allá… cuando no es un auténtico desastre. Hay muchos momentos embarazosos y posthumor en este sector, así en general.

«Fer vi és una aventura humana» Lluís Llach

Posted by | Uncategorized | No Comments
DSC_0697
A vegades la vida et regala converses que saps que recordaràs sempre. Va passar a finals d’estiu amb en Lluís Llach, a Porrera, en una trobada que, molt generosament, va preparar el seu soci, l’enòleg Albert Costa. «A mi m’entusiasma el Porrera, és el vi que dóna valor a Vall Llach«, reconeix el cantautor. Són vinyes d’un altre temps, de carinyena vella plantada al coster a tocar de l’ermita de Sant Antoni, que donen nom al Vi de Vila del celler. És el vi, és la vinya, però és principalment el nom d’un poble, allà on va néixer el seu compromís humà amb el vi.
«Fer vi és una aventura humana» reconeix en Lluís . I continua: «Amb l’Enric Costa -pare de l’Albert- ens hi vam posar pel poble, després dels aiguats de Porrera del 94, i vam mantenir l’aventura fins i tot en l’època que jo vaig haver de superar la malaltia». En Lluís té ganes d’explicar-se, d’obrir-se, pausadament, com el vi de llarga criança al decantador… Només l’enerva el ritme enverinat de l’actualitat política. «Vam plantar vinya per una causa que no era principalment la de fer vi. Amb l’Enric érem amics des de petits i  vam iniciar un projecte enològic des de la vessant social», recorda. Ja han passat 18 anys des dels inicis, però fa temps que el celler ha assolit la majoria d’edat, la maduresa.
«Des dels 4 anys que he vingut al Priorat; els meus temps feliços els recordo aquí«, reconeix Lluís Llach. Viure el Priorat l’ha fet entendre la difícil orografia que determina la bellesa del paisatge, la immensitat dels pobles petits i els valors de la gent que s’hi ha quedat a viure i que té en la terra un exemple de vitalitat, compromís i experiència.
És ell, en Lluís, qui encara decideix el moment d’iniciar la verema a Vall Llach, però sap que té un enòleg total al costat. Fill de l’amic de tota la vida que va perdre massa d’hora. «El celler és tot ell. És l’Albert. La seva arribada coincideix amb noves tendències en el sector, la seva presència encarrila el que hi havia iniciat. Arriba en el moment just en què la terra ha acabat de definir-se. La terra ens acaba sempre donant consells«, revela.
En Lluís reconeix que Vall Llach ha estat fidel a l’estil prioratí d’elaborar vins però deixa a les noves generacions introduir matisos per seguir sent la referència que són amb una mirada renovada. El comportament en el temps de les primeres anyades és excel·lent i ho comprovem amb una vertical de Vall Llach de 1999 a 2008.
image1 image2 image3 image4 image5 image6 image7 image8 image9 image10
El treball enològic dels inicis ha deixat pòsit. 99, 2000 i 2005 són excepcionals. El Vi de Vila Porrera 2013, que també tastem, és commovedor i l’Aigua de Llum 2014, que encara no ha sortit al mercat, apunta maneres. Beure’l al costat de la vinya de viogner on neix , amb vistes a vol d’ocell sobre Porrera, és un regal. I ens descobreixen durant la trobada que als baixos del celler, envelleix en una bóta petita un vi ranci amb mares de 1927, una joia enològica amb caràcter. En Lluís es mostra orgullós d’haver-la conservat.
La conversa amb Llach continuarà dies després a través del telèfon mòbil, amb missatges de veu que reprodueixo textualment, gràcies a les gestions de l’Andreas Claus i l’Albert.
DSC_0650

Com l’amant que ens acull sense fer-nos cap pregunta/ amb el seu dolç embruix/ així sento la natura

 

«Els records més íntims tenen referència, segurament, a la fundació del celler, perquè en Miquel Martí i Pol hi va participar d’una manera activa, amb la seva opinió, escoltant, ponderant, etcètera. Sabia que l’Enric i jo teníem aquest projecte i el fèiem davant seu, perquè ens reuníem a Porrera i ell a la seva cadireta participava de totes les converses. Va ser un còmplice i també un referent per nosaltres i per això li hem dedicat un dels vins més especials que tenim, l’Aigua de Llum, que porta un fragment del seu poema, Solstici.

DSC_0683

 

«Al Mas de la Rosa jo sento el poder de la terra perquè és un lloc tel·lúric, però sobretot i encara més quan hi vaig, és el valor de l’esforç. Aquelles terres han estat conreades per gent que quan van acabar tenien més de 70 anys i que ho van haver de fer d’una manera dificultosa. Era gent pobra i havien de caminar una hora i mitja per arribar al tros i després enfilar-se muntanya amunt. Cada cep tenia la seva importància. És el valor del sacrifici, de la suor. És tradició, tossuderia en guardar el patrimoni del territori i és una sort poder tenir finques com el Mas de la Rosa, que és el nostre buc insígnia»

VLL1VLL2

                                                                     (Fotografies d’Albert Costa)

 

«Quan estic al Senegal, el Priorat el recordo com un territori molt lluminós, curiosament, i també com un territori on cada pam és diferent de l’altre. Cada muntanya té el seu nom…»

DSC_0669

 

«Quan baixes del coll de Falset i veus Porrera allà enclotada en aquell immens fosc de les muntanyes, en una estranya solitud, te’n dones compte de la importància del territori pel ser humà, de com aquest territori ha condicionat els éssers humans. Els porrerencs són gent feta pel territori, adaptada pel territori, que l’estimen i han decidit viure allà. I això, amb les possibilitats que avui dóna la vida per marxar, per fugir, la gent que s’hi queda em commou sempre”

DSC_0680

 

«L’arribada de l’Albert Costa ha estat un canvi fantàstic de cara, no només al present, sinó de l’imaginari d’un futur possible. Penso sempre que un celler ha de ser un projecte a llarg termini on hi ha a darrera una filosofia, en el nostre cas molt clara des de l’inici, configurada amb l’Enric Costa, el pare de l’Albert. En aquesta filosofia, el territori i el celler es parlen mútuament, l’experiència i el celler es parlen mútuament i es van conjuminant les coses per arribar a bon port»

10392459_10204532781866836_7423859595887300359_n

 

«Crec que el futur del vi català és magnífic perquè el vi català és magnífic, dins de la diversitat i les diferents qualitats que es poden donar i textures, etc. Però amb una condició, i és que nosaltres ens ho hem de creure, i de veritat. Nosaltres vol dir l’integralitat del tot del món del vi. Des del que està a la vinya amb els dits congelats fins al sommelier d’un restaurant que sap que pot donar un producte magnífic d’acord amb el territori que representa, o fins al periodista que va a buscar l’origen, l’autenticitat de les coses i no viu en un món de complexes i el presenta com quelcom que val la pena. Tots plegats hi hem de creure. Si hi creiem tots, crec que el vi català té un futur magnífic perquè senzillament els vins que s’hi fan són extraordinaris, des de l’Empordà, fins la Terra Alta, bé… Tots»

DSC_0655

 

«Sóc més tastador de vi quan el bec, que no pas consumidor de vi. M’agrada sempre prendre’l amb algú que hi entén, que té coneixement del món del vi perquè m’expliqui la seva manera de veure’l i de sentir-lo. Per mi, és així»

DSC_0652

 

En solitud, però no solitaris,

reconduïm la vida, amb la certesa

que cap esforç no cau en terra eixorca»

Miquel Martí i Pol

 

 

L’autoexigència dels Vins de Finca

Posted by | Vi·Moments·Persones | No Comments

vinsdefinca2 vinsdefinca1

Mireia Torres (Jean León), René Barbier (Clos Mogador) i Albert Costa (Vall Llach) són els tres únics viticultors que poden posar rostre als vins de finca de Catalunya. Abans que s’acabi l’any, però, la fotografia s’ampliarà substancialment. Una dèria, una determinació i una passió del sommelier i director de l’Incavi,  Jordi Bort. Consolidar i projectar la categoria de vins de finca ha estat una prioritat des que va començar la seva gestió al capdavant de l’ens públic. El 2015 hauria de començar amb tres nous elaboradors de tres regions vitivinícoles diferents de Catalunya que formaran part d’aquesta selecta reunió, cosa que afegirà pluralitat, riquesa i qualitat al mapa de vins català. Els nouvinguts són cellers de la DO Pla de Bages, DO Terra Alta i DO Montsant que estan finalitzant el procés administratiu de validació. Ser part del club no és feina fàcil però a Catalunya hi ha cellers que sense estar reconeguts oficialment compleixen els requisits de qualitat i reconeixement amb l’elaboració dels seus vins: 10 anys d’elaboració del mateix vi, rendiments un 15% inferior a la mitjana de la DO i valoració positiva del celler tant a nivell internacional com nacional.

En el marc de la iniciativa Hotels amb DO, fa unes setmanes vam gaudir d’un tast únic i històric, en paraules de Jordi Bort, que marcava un punt d’inflexió en la visibilitat dels vins de finca a Catalunya. Bort afegia que «només 80 hectàrees de les 34.000 de tot Catalunya estan qualificades per elaborar vins de finca» i pertanyen als tres cellers mencionats, dos de la DOQ Priorat (Gratallops i Porrera) i un de la DO Penedès, el pioner. «Són patrimoni de tots», afegia el director de l’Incavi. «Els elaboradors amb el seu estil i rigor extreuen la millor selecció d’aquestes parcel·les per arribar a vins que són exigents amb si mateixos». deia. Hi ha un control escrupulós, sota l’empara de la DO i una evolució positiva de la qualitat que demostra cada anyada. «En els propers mesos tindrem 6 vins de finca a Catalunya i per més endavant esperem que també la DO Conca de Barberà i la DO Penedès se sumin a aquesta categoria amb dos nous cellers», explicava el director de l’Incavi, que va dirigir el tast a l’Hotel Neri.

Privilegi de poder compartir taula amb els elaboradors i els vins de finca que els reconeixen i d’escoltar com el director de l’Incavi compara la classificació històrica dels Bordeaux – sentenciada per Napoleó III amb motiu de l’Exposició Universal i basada en la reputació dels chateaux i el preu del vi al mercat- amb la catalana, que s’ha regit sempre per la qualitat i s’ha anat adaptant d’acord als avenços en viticultura i enologia. El tast va ser un viatge per «històries, vinyes i persones» com va resumir bé Albert Costa en la presentació del seu vi.

 

Vinya Gigi 2013/ Jean León

L’únic vi de finca blanc de Catalunya i el primer a rebre la distinció. Un Chardonnay al Penedès que ha esdevingut un dels més anomenats arreu. L’any 69 es van elaborar les primeres 200 ampolles. El Chardonnay a Catalunya s’expressa diferent, amb molta més frescor. S’ha guanyat el seu lloc competint amb una varietat molt estesa. Més informació

 

Vinya La Scala 2003/ Jean León

Monovarietal de Cabernet Sauvignon, una varietat molt respectada internacionalment, que en aquesta elaboració ens deixa veure com el pas per bóta marca un caràcter indòmit encara després d’11 anys. Amb personalitat i capacitat encara per arrodonir-se i refinar-se més en l’ampolla. Un vi gastronòmic, d’una verema complexa, d’enòlegs. Més informació

«El vi és una fotografia, és un espai en el temps» Jordi Bort

«El Chardonnay i el Cabernet Sauvignon ens han posicionat en una època determinada i això no és dolent, són varietats ben implantades a Catalunya» Jordi Bort

 

Mas de la Rosa 2010/ Vall Llach

Jordi Bort va voler anunciar a peu de finca la certificació d’aquest vi com a vi de finca, el tercer celler a aconseguir-ho a Catalunya. Va ser al Mas de la Rosa, on es practica la viticultura heroica entre vinyes centenàries de la Carme, pendents contundents i sòls de llicorella, el caràcter del Priorat. És un vi expressiu, la carinyena en la seva esplendor. Subtil, profund, mineral, delicat, amb fons balsàmic. Elegant. Més informació

«Els vins de finca sorgeixen de parcel·les on les persones tracten la terra diferent» Jordi Bort

«En els vins de finca, el mercat no està per sobre» Albert Costa

 

Vi de Vila Porrera 2010/ Vall Llach

Un cupatge de carinyena 70% i garnatxa 30% amb raïm de la vila de Porrera, de les finques Sentius, Cabacés i Sant Antoni. La DOQ Priorat va crear aquesta categoria per diferenciar la procedència dels vins i els seus matisos depenent del poble d’origen. Cap és igual. El clima, la varietat, el sòl i la mà de l’home fan petites obres d’art a cada parcel·la.

 

Clos Mogador 2012/ Clos Mogador

Una anyada més fàcil que la de 2011, tot i que «els anys més difícils són el repte més bonic«, explica René Barbier. El 2012 és elegància i s’expressa ràpidament, no li costa obrir-se com és propi als vins de Clos Mogador. «El trobo bonic, però no el trobo seriós», diu l’enòleg. «Aquest és un vi que us necessita molt a vosaltres», explica René Barbier. «Si darrere no hi ha un bon sommelier és difícil comunicar el que representa», comenta. Aquest any ha arribat a les 32.000 ampolles, una xifra rècord ja que en els últims 3 o 4 anys no s’hi arribava i ara, satisfets, hi han tornat. Més informació

 

Sobre la taula de tast d’un dels salons privats de l’Hotel Neri no hi podia cabre més saviesa, expertesa i autoexigència. La que s’imposen els elaboradors i la que traslladen als seus vins amb els quals viatgem al tros de terra que els ha tocat viure, com diria el poeta. Els agraden els anys difícils, els sorprenen els vins de llarga criança que encara demanen més ampolla i es repten – que és probablement el més important – a seguir treballant amb la mateixa tenacitat en les properes campanyes. En René i l’Albert trenquen la rutina de la verema per ser al tast i la Mireia s’escapa de reunions a la capital també per ser-hi. El director de l’Incavi ressalta l’excepcionalitat de la trobada: «Se’n parlarà d’aquí a 10 anys» adverteix. És la segona vegada que els reuneix, la primera va ser en privat, i creu que ha de marcar una fita. Sigui com sigui, serà més flexible i subversiva que la de Napoleó a Bordeuax el 1855. Jordi Bort, que ha jugat un paper decisiu i compromès amb la categoria, té clar quan, amb qui i a on els tastaria, els vins de finca:

 

vi · moments · persones

«Vinya Gigi Chardonnay 2013 el tastaria vora el mar, amb la companyia d’un cantant d’òpera»

«Vinya La Scala 2003  després d’una passejada per una muntanya, dinant o sopant en un refugi amb un escriptor»

«Clos Mogador 2012 amb un grup d’amics, d’aquells amb qui sopem de molt de tant en tant i que sempre volen sorpreses a taula»

«Mas de la Rosa 2010 amb la meva parella, a casa»

 

Hotel Neri / Hotels amb DO

http://www.hotelsambdo.cat/hotel-neri/

 

www.ruthtroyano.cat

 

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies