terminologia

 

ca – tast n m
ca – degustació n f sin. compl.
es – cata 
es – degustación 
fr – dégustation 
en – tasting 

Definició
Valoració d’un vi mitjançant els sentits, d’una manera tècnica, analítica i objectiva.

 

 (fotografia de Sicus Terrers Mediterranis)

Tan important com el patrimoni vitivinícola i enològic català és el patrimoni lingüístic. Però amb els anys per desídia de molts, hem anat perdent mots, expressions i coneixements. Per sort hi ha cellers com Vinyas d’Empremta que els recuperen. Sabeu què significa Sucamulla (vi de sumoll i mandó)? Esbrineu-ho tastant els seus vins.

El cas és que només els conservem, els mots, quan es lleguen entre generacions o bé els recull un manual terminològic especialitzat. La feina que fa el centre  TERMCAT rescata de l’oblit el patrimoni vitivinícola i en els últims temps de manera especial el de les varietats de raïm. La seva és una feina fonamental que passa massa sovint desapercebuda.

La Terminologia de les varietats vitivinícoles és un recull dedicat als ceps, els raïms i els vins de les denominacions d’origen catalanes. D’una banda, conté les fitxes que corresponen a les 48 varietats autoritzades a Catalunya. Aquestes fitxes apleguen un total de 79 termes catalans, amb definicions i notes, i equivalents en castellà, francès i anglès, principalment, però també, puntualment, en gallec, italià, occità, portuguès o alemany.

 

“El setembre de 2016 vam publicar la primera edició de la terminologia de les varietats vitivinícoles amb les 42 que apareixen el Reial decret 740/2015. Al llarg d’aquest 2017 s’ha actualitzat atenent al Reial decret 313/2016 que n’inclou de noves”, explica Maria Navas, cap de l’Àrea de Recerca i Gestió Terminològica de TERMCAT. Les varietats de raïm acceptades de nou a Catalunya han estat sis i, per sort dels consumidors, també se n’està recuperant el seu cultiu. El cas és que si són acceptades, és perquè en algun moment de la història van existir i probablement per desconeixement enològic no se’n va estendre o fomentar el seu cultiu.  El diccionari terminològic les presenta així:

Cartoixà marí. “Conreat tradicionalment al Penedès, resultat d’una mutació genètica del xarel·lo. També xarel·lo vermell, pansa rosada i xarel·lo rosat. Vi elaborat amb raïm xarel·lo vermell, fresc, àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma herbàcia, que se sol utilitzar per a fer vins joves i vins escumosos”

Giró ros. “Cep conreat tradicionalment a les Illes Balears, de brotada mitjana. Raïm blanc produït pel cep giró ros, mitjà, allargat i amb els grans mitjans, troncoovoides i de color vermell grisós. Vi elaborat amb raïm giró ros, poc àcid, aromàtic i amb un grau alcohòlic alt, que se sol utilitzar per a fer vins varietals joves o d’envelliment”

Marselan. “Cep originari de França, resultat de l’encreuament de cabernet sauvignon i garnatxa negra, resistent a la secada. Raïm negre produït pel cep marselan, amb els grans mitjans, allargats i de color negre violaci. Vi elaborat amb raïm marselan, amb cos, de color fosc i tons porpra, ric en tanins, perfumat i amb una aroma afruitada, d’espècies i de cacau”

Pansa rosada. “ Cep conreat tradicionalment al Penedès, resultat d’una mutació genètica del xarel·lo. Raïm negre produït pel cep xarel•lo vermell, de maduració tardana i amb els grans dolços, de color vermellós i amb la pell gruixuda. Vi elaborat amb raïm xarel•lo vermell, fresc, àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma herbàcia, que se sol utilitzar per a fer vins joves i vins escumosos”

Xarel·lo vermell. “Raïm negre produït pel cep xarel•lo vermell, de maduració tardana i amb els grans dolços, de color vermellós i amb la pell gruixuda. Vi elaborat amb raïm xarel•lo vermell, fresc, àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma herbàcia, que se sol utilitzar per a fer vins joves i vins escumosos”

Vermentino. “Cep originari d’Itàlia, conreat tradicionalment a la Ligúria i a Sardenya, sensible al vent i resistent a la secada. Raïm blanc produït pel cep vermentino, de maduració tardana, mitjà o gros i amb els grans grossos, el•líptics i de color verd groguenc. Vi elaborat amb raïm vermentino, fresc, poc àcid, de color pàl•lid i amb una aroma característica de poma i altres fruites, que se sol utilitzar per a fer vins blancs secs i rosats”

Vidalillo. “Cep conreat tradicionalment a Aragó, sobretot a la regió de Carinyena, resistent a la secada. Raïm negre produït pel cep vidadillo, de maduració tardana, mitjà, compacte i amb els grans mitjans o grossos i ovoides. Vi elaborat amb raïm vidadillo, àcid, ric en tanins i de color intens” .

 

“La sensació que tenim i alguns estudis elaborats ho confirmen és que quan els especialistes coneixen les propostes terminològiques catalanes, en general les fan servir”, explica Maria Navas. I afegeix: “La clau és aconseguir la màxima difusió de les propostes, que arribin a ser conegudes en el relativament ampli col·lectiu d’usuaris. En algun cas concret es poden donar lleugeres discrepàncies sobre si s’hauria d’haver optat per una forma terminològica o una altra i són aquestes observacions les que es tenen en compte per a noves actualitzacions del diccionari”.

Està clar que el TERMCAT contribueix a “normalitzar i difondre la terminologia del vi”, marcant un cos de llenguatge especialitzat i considerant tanmateix “les necessitats terminològiques que poden tenir els múltiples actors implicats en el sector vitivinícola» ja sigui l’INCAVI, l’Administració, els consells reguladors, els viticultors, les cooperatives, els cellers, els enòlegs, els sommeliers, els organitzadors de fires comercials i d’actes a l’entorn de la cultura del vi, els docents, els comerciants, els comunicadors o els consumidors. Maria Navas ressalta també que el diccionari vitivinícola inclou 4 fitxes de criteris generals que “poden resultar interessants perquè expliquen el tractament en català de qüestions lingüístiques lligades a aquesta terminologia, com ara el gènere gramatical assignat als noms dels ceps, els raïms i els vins; l’ús de la majúscula i la minúscula en escriure aquests noms; el tractament donat als manlleus, o la consideració de la sinonímia i les variants lingüístiques documentades”.

En un any, el diccionari terminològic de varietats catalanes ha rebut més de 8000 visites, amb tres puntes d’accés coincidint amb el dia de la primera publicació durant el 2016 i l’actualització ara al 2017. “A més d’aquestes visites directes al diccionari en línia, també cal considerar les consultes que es fan a les fitxes concretes des del Cercaterm o des de l’Optimot que no estan comptabilitzades”, diu Navas.

Sigui com sigui, conèixer la varietat, l’origen de la nomenclatura i l’escriptura exacta en català, enriqueix el sector. Els puristes, per cert, estem cansats de repetir que “cata” és la versió en castellà de “tast” per bé que alguns s’entestin a emprar-ho perquè fa més cool la conversa. El llenguatge també ha de baixar del pedestal.

L’actualització del diccionari terminològic  és una guia també per descobrir vins que tenen en compte les noves varietats acceptades. En molts casos, el perfil és de vi singular i autèntic. Una raresa, que s’ha de saber a qui es dona a tastar. Vins de producció limitada i altament valorats per la crítica. A propòsit del treball de TERMCAT, vaig demanar a través de Twitter si algú coneixia vins elaborats amb Marselan, Giró Ros i Xarel·lo Rosat. Aquestes van ser les respostes de qualitat donades per elaboradors i prescriptors:

Sara Pérez  ( enòloga i biòloga a Mas Martinet i Venus La Universal)

SICUS Xarel·lo Vermell

Finca VILADELLOPS – Marselan. Les noves anyades ja no inclouen el raïm de Marselan, només garnatxa i syrah

Vinum Selecció ( distribuïdora )

GRAMONA Mart. Amb Xarel·lo Vermell

Carlos Rúbies ( www.vienasses.com, enginyer agrònom)

Capgiró de CAN MAJORAL

Marselan Ecològic de VINS DE TALLER

www.ruthtroyano.cat