pintura

Marta Arañó/ Tinta i Vi

Posted by | Uncategorized | No Comments

La tècnica de la pintura amb vi és el resultat d’un seguit de transformacions que es produeixen i juntament amb el camí d’una pinzellada, acompanyada de la negror de la tinta, fan d’un joc amb tanta interacció del qual en resulta el naixement d’una obra d’art»

 

DSC_0548

 

«Quan desmontes l’exposició, et quedes amb l’amistat», explica la il·lustradora i pintora Marta Aranyó. Pinta quadres amb vi de cellers catalans des de fa un any i mig, tot i que la seva relació amb la pintura es remunta a l’any 1986. El que va començar sent un hobbie s’està convertint en una professió. El primer projecte de Tinta i Vi es va veure al celler  Ca N’Estella, on el grup d’artistes ART ViU de Sant Esteve Sesrovires hi feia una exposició col·lectiva. Les seves primeres inspiracions van ser els ceps, els pàmpols i les bótes del vi. Li cal vi reposat per poder pintar amb les diferents varietats de raïm negre -en ocasions blanc- del país i li agrada especialment fer-ho amb les autòctones, tot i que la seva devoció és pel merlot. En funció de l’oxidació, obté tons més clars o més foscos. Treballa primer el dibuix a llapis, després a tinta i finalment comença el traçat amb pinzell tacat de vi, capa a capa, sumant degradats. Amb el sol, l’obra final va adquirint tons més freds. La pintura no deixa d’evolucionar tot i estar finalitzada, com quan el vi reposa a l’ampolla.

Al celler Oller del Mas de la DO Pla de Bages recorda haver tingut una rebuda que no s’esperava. Hi tornarà aquest mes d’octubre. Amb una mostra de 28 pintures elaborades amb vins de tots els cellers i que porta per nom «Els colors del vi». «Va ser molt maco malgrat l’esforç que em va representar», comenta la Marta; mentre que a Mas Llunes, celler de la DO Empordà, hi ha pintat més recentment amb Fem Ruràlia i ha incorporat terres i argiles a les pintures amb vi. L’art, que costa de vendre o de comprar segons com es miri, li ha donat sorpreses agradables a aquesta artista en aquests pocs mesos d’atreviment, deixant els olis i les temperes de banda per la pintura. Dues obres seves ja han viatjat a l’estranger, una copa sobre gotims pintada en una escorça d’arbre a Kansas i la senyera amb les 4 barres pintades amb vi,  a Londres. Totes dues van ser exposades a Caves Vilarnau.

També ha tingut ocasió de pintar i exposar a Cal Feru, Xerigots, i als cellers cooperatius de Falset i Gandesa, que admira profundament per la seva imponent arquitectura modernista. És capaç de pintar en directe i ho ha demostrat en reiterades ocasions: a la Fira del Vi de Falset i en el marc de la VinitFest de Nulles, per exemple. Pocs mesos per una obra tan prolífica; compta ja amb més d’un centenar les pintures traçades amb vi.  «No coneixia ningú que pintés amb vi quan em va començar a interessar posar-ho a prova, tan sols tenia alguna referència d’una pintora italiana, però res més», reconeix mentre conversem amb una copa de vi a la Bodega Lo Pinyol, en plena Festa Major de Gràcia.

«M’agrada treballar durant la matinada. Anar pintant capes de vi reposades… És quan tinc el meu moment de tranquil·litat i motivació. Estic relaxada i aleshores la pintura flueix», confessa. «Amb música tranquil·la de fons i vins i caves que em donen amb les seves tonalitats la inspiració per crear una nova obra d’art», afegeix. A la Marta li agrada pintar amb vi de taula però també amb referències de gamma alta. «M’emociona quan els cellers trien el seu millor vi perquè hi pinti; tinc molta responsabilitat i intento retratar la il·lusió, les persones, les històries… M’agrada molt interactuar amb els elaboradors abans d’iniciar un treball i conèixer a fons el celler i els estils de vins».

La Marta Arañó és una persona propera, senzilla, agraïda amb el tracte rebut pels elaboradors amb qui ha col·laborat fins el moment  i amb qui guarda una estreta amistat. «Et cedeixen vi, un aliment, un producte que per a ells és molt important, i tens un alt sentit de la responsabilitat amb l’obra final», assegura. En els propers mesos seguirà vinculada a aquesta nova faceta artística perquè no li paren de ploure propostes; aquests dies ha estat a la 35a Mostra de Vins i Caves de Catalunya participant en un taller de pintura amb vi. Té diferents encàrrecs pendents però també il·lusions personals que li agradaria satisfer. Conèixer els vins de la DO Empordà, per exemple,  i pintar-hi. L’atrau el clima i amb Mas Llunes hi ha fet una primera incursió. Es pregunta com seran els tons dels vins tocats per la tramuntana, perquè a cada territori, a cada finca, la mateixa varietat s’expressa diferent a la paleta de colors… Ho ha comprovat recentment amb l’exposició «Els colors del Vi DO Pla de Bages» fent una immersió a la regió del picapoll.

Té com a repte personal, també, pintar amb tots els vins de gamma alta de Jean León. La personalitat de l’home que va portar al Penedès les varietats internacionals i la seva connexió amb Hollywood l’ha seduït i vol saber quin sentit adquirirà un conjunt d’obres pintades amb  les seves referències. «A casa tinc tots els pantones de tots els cellers amb què he treballat, ja és un mostrari important…». I m’avança feines que té encarregades per a l’any vinent com la pintura amb vi de quadres de gran format amb Castell del Remei de la DO Costers del Segre. «Pintar el paisatge de la vinya amb vi en 1×1 ha de ser impressionant», rebla. Mostra interès per altres cellers catalans que destaquen per la innovació en la imatge i la solidaritat: el Celler Mas de les Vinyes de Cabacés amb el glamurós «Traca i Mocador» d’Oriol Elcacho i el vi del Masroig Solidari, fruït de la col·laboració dels cellers de la vila per recollir fons i invertir en la recerca del càncer infantil.

Diuen que la pintura és poesia muda. El joc de transformacions de la tècnica de pintar amb vi, també. Però acabada l’obra, com el vi, es revela sincer i honest, sigil·lós, però també noble i altiu.

P1340498P1340494 (1)

 

vi

«5 merlot de Bodegues Abadal»

moments

«Escoltant jazz en un chill out amb llum d’espelmes»

persones

«Amb l’Emili, la meva parella»

 

Contacte: tinta.vi@gmail.com

www.ruthtroyano.cat

Olivia Bayés i David Marco/ Marco Abella DOQ Priorat

Posted by | DOQ Priorat, Vi·Moments·Persones | No Comments

 

marcoabella

«Més que un Priorat, un Privilegi»

Punt de partida clar i rotund. Tota una declaració d’intencions, la del celler Marco Abella de la DOQ Priorat. Al capdavant dos valents, l’Olivia Bayés i el David Marco, que van abandonar fa uns anys les carreres professionals respectives (enginyer en telecomunicacions i advocada) per endinsar-ser en la història familiar d’en David i en la passió d’elaborar vins de garnatxa i carinyena en costers únics com els del Priorat. En sòls de licorella que els fan sentir uns privilegiats. La historia comença al segle XV amb l’avi. El pare, un conegut escriptor afincat a Barcelona que encara els deu un escrit sobre Porrera i les seves vinyes, manté la casa al poble, però és en David qui ha recuperat la vinya i qui va decidir amb l’Olivia dedicar-se en cos i ànima al projecte que han anat fent gran.

Hi ha autenticitat, tipicitat i essència al conjunt dels seus vins, des de l’excel·lent Òlbia a l’excepcional Clos Abella, passant pel Loidana i el Mas Mallola. Tots es reivindiquen i competeixen per assolir notes molt singulars però sempre amb un denominador comú que els fa realment bons: la frescor. S’aprecia el caràcter prioratí al conjunt de les 23 hectàrees que els pertanyen, dividides en diferents finques (Mas Mallola, Masos d’en Ferran i El Perer), cosa que els permet arribar a les 60.000 ampolles anuals. Creixeran segur, però tenen clar que ho faran progressivament i sense presses; pensant sempre i més en assegurar la qualitat del seu producte abans que en fer-la extensiva; provant noves varietats com el viogner per completar cupatges molt particulars.

Les vinyes s’albiren gairebé totes des de Mas Mallola, que encara no ha estat veremada quan la visitem. A 600 metres, qualsevol se sent un privilegiat tastant gairebé al punt òptim de maduració els raïms ben airejats per l’alçada. Al Perer, la finca més elevada, el privilegi encara fa més justícia a la paraula. La maduració del raïm entre núvols que duen humitat és més lenta, però els vins que en resulten tenen més cos, complexitat, expressivitat… Són resultat del terrer que els acull i això els fa simplement únics. L’enòleg que completa el projecte amb el David i l’Olivia és José Luis Ruiz. Al celler hi han treballat mans sempre qualificades, com per exemple les d’Ester Nin als inicis. I ho han fet sempre d’acord amb els criteris de la viticultura ecològica i les velles directrius de la biodinámica.

Tant en David com l’Olivia són autodidactes en el món del vi i han après a base d’interès, actitud i treball al costat dels qui en saben i ben a prop de la vinya, a peu de celler. No els costa fer quilòmetres des de Barcelona, on viuen amb la família, per atendre la quotidianitat del celler a Porrera o les visites.  Comparteixen les seves experiències, les inquietuds i les novetats del celler. Es tracta, per cert, d’un edifici integrat en el paisatge amb jardí vertical que passa gairebé desapercebut entre incomptables ceps assentats en terrasses i costers. Arribar-hi no és fàcil i no és per la distància ni per la carretera, sinó perquè ve de gust aturar-se just al davant i contemplar com el paisatge s’il·lumina amb el sol de migdia.

Aquesta llum és la que també envaeix les etiquetes dels seus vins. De les més atrevides i, al mateix temps, elegantsde la DOQ Priorat. Les van confiar al bon amic de la familia, en Josep Guinovart, pintor català de reconeixement mundial, qui també ha deixat petjada artística a Mas Blanch i Jové. Art abstracte ple de color que s’instal·la a les etiquetes reivindicant «l’arrelament al terrer i la contemporanietat del celler». M’agrada aquest maridatge cultural que s’ha fet lloc al Priorat i sobretot saber que cada vegada que destapem una ampolla hi trobem «l’ànima innovadora de Barcelona, gràcies a Guinovart». Cada vi, això sí, expressa coses diferents. En Marco i l’Olivia ho volen reivindicar perquè aquí està part de la seva feina, el trobar camins paral·lels en un mateix viatge dins de la DOQ Priorat, que no vol deixar de crear i d’innovar. Mostra d’això és la carinyena d’El Perer, només 400 ampolles que intueixo que els reconcilien encara més amb les seves arrels a Porrera, que segur que algun cop han hagut de reivindicar.

No sé com explicaran aquesta expressió del terrer a la Xina, on han aconseguit situar amb certa estabilitat els vins de Marco Abella. Però als d’aquí ens pot resultar fàcil entendre-ho. Els demano el maridatge, que comparteixen després d’haver assaborit els seus vins excel·lents, amb comparació d’anyades inclosa, conversa i una gastronomia prioratina deliciosa. El resultat no pot ser més clar:

vi

«La garnatxa del Perer. Perquè sents la pedra. Perquè quan el beus és com si tinguessis la llicorella a la boca. T’esperes rugositat i és sedosa. La pedra salvatge esdevé mineral, frescor. És d’una essència molt pura. És la seda del Priorat».

moments

«A la finca fent un pic-nic, amb una copa asseguts al terra. Ho hem fet alguna vegada i sempre ens agrada repetir».

persones

«Tots dos i amb la familia».

 

Crta. de Porrera a Cornudella del Montsant, Km. 0,7
43739 PORRERA (Spain)

Tel. celler:  +34.977.262.825
Tel. administració: +34 933.712.407
info@marcoabella.com

 

Necessites serveis de comunicació i turisme enològic?
Contacta amb mi!

Ús de galetes

Aquest web utilitza galetes perquè tinguis una millor experiència com a usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment i la teva acceptació a la nostra política de galetes. Més informació

ACEPTAR
Aviso de cookies