He de confessar que encara no he acabat el llibre – tot i que està a la tauleta de nit!- però quan el vaig veure editat el vaig desitjar tenir a les mans. I gràcies a l’amic Xisco Albertí de La Vermutera va ser possible ben aviat. M’interessava el contingut, però el reclam primer va ser el nom del volum, que precisament l’avançava. Estic avesada a llegir cada diumenge els articles que sota aquest mateix mot signa Andreu Majoral, l’enòleg de Vins Can Majoral, a l’ARA Balears. I pressuposava que anava en una direcció filosòfica similar.
«Un home que vessava saviesa pagesa, que tenia un passat, marcat per l’escassetat, la tradició i l’esforç. Jo me vaig sentir privilegiat d’assaborir i xuclar el seu coneixement pagès»
Això del vi no va només del patrimoni humanístic, natural, enològic, arqueològic, arquitectònic, emocional… Va també de lletres, de paraules, del parlar del món rural i del món del vi en el sentit més ampli de la paraula. Del parlar de pagès, que massa vegades obviem, substituïm i menystenim. Massa cops hem considerat que era una parlar d’abans, antic, dels avis, dels avantpassats… Però per sort vivim en un món de tendències, i la d’ara moriria per rescatar mots, mantenir-los, dignificar-los, preservar-los, compartir-los… I amb orgull. Sóc de les qui creu que les paraules i com més velles ( i belles ) són sempre imprescindibles per testimoniar, documentar i valorar allò que algú va decidir temps enrere d’anomenar d’una determinada manera per alguna raó concreta. Com a periodista sempre he sentit atracció per les lletres i ara que estic en el món del vi em soprèn com sovint deixem passar per alt un llegat riquíssim i divers – tant com el país de vins que tenim- i crec que hem de prendre consciència que sinó el preservem el perdrem amb les persones grans i belles ( i velles ) que l’atresoren.
Per això celebro aquest llibre i en recomano la lectura. Vinyòvol de Pere Calafat. Vocabulari pagès de la vinya i el vi amb il·lustracions de Joana Cabot. Una guia imprescindible per reconèixer el parlar savi, erudit, fonamentat en la intuïció i en la raó; una oda a la terra, a les costums, a les tradicions, als oficis… A allò que hauríem de tenir sempre present, perquè és d’on venim i ha de marcar indefectiblement cap a on anem. Reprodueixo a continuació les paraules de l’autor del llibre durant l’acte de presentació que ha tingut lloc aquest cap de setmana a Na Mindona, Barcelona. Em va saber greu no acompanyar-lo. Però va comptar amb el millor ambaixador possible: un erudit que en sap molt de vi i de poesia, tant com d’humanitat i d’humilitat. Un home que sap molt i bé usar la paraula justa per definir el vi que té entre mans. Per corprendre’ns i sorprendre’ns sempre amb l’aliment que és el vi i que tantes connotacions bones li pot regalar el llenguatge.
vinyòvol m
1 Guardià de vinya o de vinyes. 2 Treballador especialitzat i coneixedor de les pràctiques que s’han de realitzar a una vinya.
Vinyòvol també serà a partir d’ara el guardià de les paraules, servesqui aquest treball per donar testimoni escrit dels nostres mots.
No recordo el motiu pel que vaig iniciar aquest recull de paraules.
El moment si que ho recordo, era cap a finals de segle XX, un moment de la meva vida molt apassionant i moguda, formava part de l’equip de redacció de la revista Coanegra, estava consolidant el celler-marca Jaume de Puntiró, havia plantat vinya jove amb la feinada que això comporta, sovint viatjava a fires de vins i de maquinaria de vinya i de celler i tenia dos fills petits. Es a dir, a un moment molt estressant de la meva vida, o bé a un moment prolífic de la meva vida. Ja se sap que com més feina fas, més ret i més ganes de fer-ne en tens.
Si bé no record el motiu pel que vaig iniciar aquest vocabulari si que record el seu detonant.
Quan vaig iniciar la meva vida de pagès professional, és a dir pel meu compte, vaig rebre l’ajuda del meu Pare que s’estava jubilant, ell venia a ajudar-me a podar la vinya a la finca Es Torrent Fals que jo portava.
Vaig re-descobrir el meu Pare.
El meu Pare deixava de ser aquell home molest, una mica autoritari i molt exigent i passava a ser un bon conseller, un bon exemple i un home d’amable conversa.
Un home que vessava saviesa pagesa, que tenia un passat, marcat per l’escassetat, la tradició i l’esforç.
Jo me vaig sentir privilegiat d’ assaborir i xuclar el seu coneixement pagès.
ESPERIT, NOVELL.
Al vocabulari no l’hi parem esment, l’usem i prou, i és el que s’ha de fer però té missatges ocults, té missatges fascinants.
La romàntica i poètica paraula “esperit” ens descriu una de les parts que formen el vi, la seva part embriagadora, la seva part màgica, en realitat ens diu que el vi te esperit i que nosaltres som capaços de copsar-lo.
Els mot “novell” es refereix a la joventut del vi,
tots entenem que alguna cosa novella es quel-com nou, jove. Jo he pogut llegir que es la negació d’una cosa que no es vella, NO-VELL. Això si prescindint de l’etimologia.
MITJA SAÓ, SAÓ, SAÓ D’ARBRE.
Els pagesos sabem el que ha plogut, saben el que va ploure l’any passat i això es així per que ens afecta molt, quant parlem amb algú després de ploure sempre ens informem del que ha plogut aquí o allà.
No ha fet res, sols no ha llevat la pols.
Treure’m arrels.
Permeteu-me la llicència d’ anomenar diferents quantitats de pluviometria.
Mitja saó: Ha plogut un poc, ha entrat un forc dins la terra 10L/m
Saó: La pluja ha estat considerable, ha entrat un pam dins la terra 20L/m
Saó d’arbre: Poques vegades plou tant, la saó ha arribat molt avall 40L/m
Bona Saó. Després d’alguns dies de la pluja la terra es optima per esser llaurada, ni massa humida ni massa eixuta.
EL PAS DEL TEMPS.
Aquest vocabulari també ens mostra els pas inexorable del temps, coses que han canviat, pràctiques que hem abandonat.
El recull de paraules que fan referència als útils vinculats a la feina que es feia amb bísties l’he treta més del diccionari BVC que d’altre font, junyir, mantí.
Els temps posa a tot hom al seu lloc i també a les paraules, serveixi però aquest treball per conservar-les.
Nosaltres continuem midant a passes, pams i forcs, emperò ja fa temps que vàrem abandonar: lliures, unces, arroves, quartí, quarteró etc.
QUARTERADA.
Sovint es defineix erròniament una quarterada com una unitat de mesura de superfície de 0,71H.
Els pagesos tenim incorporat dins el nostre ADN la quarterada.
Amb un cop d’ull sabem les quarterades que mida una finca.
La quarterada la tenim interioritzada, es nostra i no l’abandonem ni l’abandonarem.
Es cert que l’administració, les companyies d’assegurances i altres actors, la volen fer fora, emperò no ho han aconseguit.
TERRA TRIGA, CAGA FERRO, ROMPRE LA TERRA
Diem terra triga, després d’una bona llaurada i que la terra ens ha quedat flonja i sense terrosos.
Diem caga Ferro, quan la terra és forta i eixuta i no es pot llaurar.
Diem rompre la terra, la primera vegada que la llaurem, quant donam la primera rella de l’any.
CAMÍ,CAMADA,ANDANA,GUINYES.
Són expressions ben vives, que fem servir habitualment, camí i camada poden ser paraules sinònimes emperò també poden atorgar un rang d’importància, quan la seva titularitat es publica o d’accés públic sempre els denominem camins.
TIRA,LLOBINA,LLOBINO,CONTRA-LLOBINO.
CAP-GIRO.
Son les línies que formen el ceps, quan són observats des de un punt determinat, és a dir la tira la formen els ceps que ben alineats formen una tira de ceps(tira de per llarg, tira de per curt) en Canvi la llobina la formen els ceps que estan en diagonal a la tira.
JORNAL,TANDA.
La paraula jornal és ben coneguda i es divideix en dues tandes, el mati i el cap vespre.
COLGAR LA VINYA, COLGAR EL VI.
Un cop hem acabat de donar les diferents relles (llaurades) d’hivern a la vinya, colga’m la vinya, és a dir donam una darrera llaurada deixant el terreny ben pla, sense solcs.
Al celler parlem de colgar el vi quant acabades les fermentacions, alcohòlica i malolàctica, el vi se tranquil·litza i necessita d’un repòs dins els dipòsits ben plens i ben tapats.
BROT DE PI.
És el senyal mes identificaria que tenim els vinaters Santamariers pel fet d’haver mantingut la tradició de penjar un brot de pi damunt el portal del celler, per fer saber a la població que el vi novell ja raja de les botes, que el vi ja es pot consumir, aquesta tradició ancestral que ja era present en l’època romana, Ramus pini, Signum vini. Era emprada a tota la conca mediterrània, emperò ara pensem que nomes es conserva d’una manera viva a Santa Maria del Camí, també he sabut per visites que ens han fet al celler que tradicions similars també s’empraven a altres països com Suïssa o Japó.
PAGÈS, DISLEXIC.
Que jo avui, presenti aquest vocabulari no deixa d’esser una anomalia, emperò cert es que vivim en un mon contradictori.
Vaig rebre l’ensenyament principalment en castellà i es el català l’idioma que més he fet servir.
M’ensenyaren un poc de francès i es l’anglès l’idioma que més falta m’ha fet.
A més a més he de confessar que som dislèxics, dislèxics no diagnosticats si no compta el fet que la meva mare, mirat un programa de televisió dedicat a la dislèxia va exclamar, ara veig el que tenia el meu fill Pere quant era petit, tant que li va costar aprendre a llegir i escriure.
Aquest fet que presenta dificultats m’ha esperonat per estimar encara més la nostra llengua.
AGRAÏMENTS.
La relació de persones que d’una manera o altre m’han ajudat a realitzar aquest recull de paraules es molt llarga, he parlat amb molts pagesos, vinyaters i vinaters.
Vull però fer un agraïment a les persones que sent que mes m’han ajudat i que sense elles el vocabulari no seria una realitat.
En primer lloc, als meus pares Jaume i Margalida, no per haver-me donat el llenguatge sinó sobretot per haver suportat el meu interrogatori constant durant les vetllades d’hivern.
Als meus sogres Mateu i Maria amb la sort de ser de Llubí, és a dir d’un poble diferent al meu, que m’ha ajudat a agafar i contrastar les informacions dels meus pares.
Als meus parents pagesos i vinaters, als pagesos mallorquins que sense saber-ho, m’anaven ajudant i resolent molts de dubtes i donant-me una visió més ample del recull que estava confegint.
Als amics vinaters que aprofitant viatges a fires de vins, de maquinaria agrícola i de celler, sovint dins l’avió, jo sempre anava previst d’un quadern els anava demanant qüestions relatives al meu treball, per sort algun d’aquets viatges, eren un poc llargs i l’estada dins l’avió era ben profitosa.
Agrair especialment a na Maria Antonia Molines, amiga filòloga, ella ha aportat el punt científic i de rigor filològic al vocabulari.
A Mateu Morro, Biel Majoral, Felip Munar, Joan Mora, Jaume Vich i al meu germà Bernat Calafat per fer una lectura crítica del treball.
A la meva dona Magdalena pel seu suport constant, per alliberar-me de la meva obligació paternal, de portar els fills a la platja els calorosos dies de vacances, dies que vaig aprofitar per posar ordre al vocabulari.
A la meva parenta pintora Joana Aina Cabot Fuster, pels excel·lents dibuixos que acompanyen a les paraules, fent-les més comprensibles.
A Mateu i Toni de Documenta Balear, dos editors que han confiat en el projecte, l’han millorat i han fet possible la seva edició.
A na Xisca del restaurant Na Mindona, per haver-nos acollit com a casa, ha estat un plaer ser jo diria a risc d’equivocar-me, a l’únic restaurant de cuina mallorquina que hi ha al món, situat fora de Mallorca.
A Josep Roca, per haver acceptat la meva invitació, la veritat es que ens ha demostrat la seva generositat i implicació en el mon agrari.
Pere Calafat i Vich
… Lo vy és fort nutritiu, e confortatiu de natura e generatiu de molts esperits, e dilata
les venes e exampla lo cor, e és fort amich de la vida, a les quals coses seguex a
l’hom natural goig e alegria. E per tal, les nacions qui usen vins temprats e amorosos e
no fortegals, e qui beuen sovín e poch, són pobles fort alegres, e tots saltans e ballans
e cantants, e riens e burlans…
… lo vy deu ésser fresch, fret, fort, fayrant o fragant, formigalejant o saltant, venós o
raxant…De Francesc Eiximenis (s. XIV). Recolit al web del celler Vins Jaume de Puntiró
Edicions Documenta Balear > Més informació
Vinyòvol és el pagès que té cura del vinyet i també és el títol que aplega aquest recull de mots vinaters i vinyaters, que ha estat confegit durant anys per un pagès vinater que trepitja els vinyets i sua dins el celler, que prové de nissaga pagesa i vinatera, que estima de bon de veres la terra mallorquina i els seus vinyets, perquè la vida de l’autor de Vinyòvol ha estat lligada des de la seva infància a feines al vinyet: lligar vinya, arcar, cavar vinya, esquitar, ensofrar…, i a la tasca més gratificant, que és, sens dubte, la verema, quan es recull el fruit de tota l’anyada, on hi ha vermadores, traginadors, panerers, carreters, tractorers…, al costat dels nostres concos pagesos (Joan i Tomàs) pitjant pacientment amb la massa el raïm dins les portadores, del nostre forçarrut cosí Jaume aixecant les portadores, del nostre padrí Pere de ca sa Consellera amb les bótes congrenyades i del nostre pare Jaume plantant vinyet, esquitant i llaurant amb el pasquali, preparant canastros de raïm de taula, elaborant mistela i, amb molta de cura, el vi de missa. Aquest vocabulari, fet per un pagès i vinater amb un gran amor per la terra, pel vinyet i pels vinaters, servirà per disposar d’una manera ordenada les paraules de la vinya i del vi, perquè han estat recollides amb meticulositat, rigor, respecte, passió i empenta.
Pere Calafat i Vich (Santa Maria del Camí, 1963) és pagès i vinater, i fill i nét de vinyaters i vinaters.Membre de l’equip de redacció de la revista Coanegra de Santa Maria del Camí (1983-2002) i de la revista Udol de Llubí (1993-1995). Premi Periodístic Premsa Forana de Mallorca (1989 i 1992), ha publicat articles en les publicacions Coanegra, Udol, L’Observador, El Mirall, Terra de Vins i Mallorca Pagesa, i als diaris Diario de Mallorca i Última Hora. Ha participat en programes de ràdio i televisió. És coautor de Ruta del Vi D.O. Binissalem-Mallorca (2008).Ha estat secretari general d’Unió de Pagesos de Mallorca (2002-2005) i membre de la Comissió Permanent des de 1999, vocal del Consell de la Producció Ecològica de Balears (2003-2007), president del Consell Regulador de la denominació d’Origen Binissalem-Mallorca (2007-2011) i vocal (1991-2003).
