Marie Tourell Søderberg és l’autora del llibre ‘Hygge. La recepta de la felicitat’. El subtítol diu: ‘Com gaudir més d’allò que ja tenim’. A les primeres pàgines escriu que el ‘hygge’ té moltes formes. Cadascú el presenta des de la seva perspectiva. Per a molts danesos, el hygge és una meta, una espècie de brúixola que ens condueix cap als petits moments que no es compren amb diners, descobrint la màgia de la normalitat. En un acte de confessió, després del pròleg enumera les 5 coses que per a ella són hygge, una de les quals és ‘beure vi al jardí de la meva mare’. Les altres són ‘quedar amb la germana i fer una volta pel parc, i parlar, riure i fer el pallasso com si tornéssim a ser petites’, ‘escoltar la pluja al terrat, amb una tassa de te i la meva parella al costat’ i ‘gaudir amb les amigues d’una tassa de cafè que es converteix en un sopar, i el sopar en una copa, perquè ningú no vol que s’acabi la vetllada’.
Per a l’amiga i fotògrafa Nani Nolla i per a mi, fer articles com aquest també és hygge, que en danès en diuen la felicitat de les petites coses. Cosir paraules i fotografiar l’ànima de plats i de vins que sentim bategar a prop dels nostres ideals i de la nostra manera de viure, cada vegada més connectades amb el ritme de la ciclicitat que ens ensenya la natura. Al llibre de Tourell s’explica que en temps de crisi econòmica es creen condicions especialment bones per al hygge: ‘La crisi ha tornat més introspectiu l’estil de vida, i els danesos han passat més temps a casa. S’han enfortit els llaços familiars i d’amistat. Hem encès les nostres llars de foc i hem tret els jocs de taula. Hi ha més espai per a la reflexió. Ara ja no queda bé tenir alguna cosa, sinó saber d’alguna cosa; d’aquí que en època de crisis llegim més llibres’. No es refereix a la pandèmia, sinó a una crisi econòmica anterior que va viure Dinamarca, però ve a ser el mateix. De fet, a Catalunya, el confinament ha fet madurar idees que estaven guardades al calaix i prova d’això és que han nascut projectes innovadors i disruptius. El vi en llauna n’és un. Un envàs i un model de consum que va iniciar-se a Austràlia i que es va estendre ràpidament als Estats Units. No vol competir amb l’ampolla, ni ve a substituir-la. El seu rol és un altre. Són nous moments de consum, noves formes de viure la vida i de celebrar-la, sense complexos.
Ogimi és un poble japonès amb el nombre més gran de persones centenàries del món. Entre el seu estil de vida hi ha cultivar un hort i plantacions de te. Pertanyen a alguna associació de veïns, celebren molt, fins i tot les petites coses. Tenen una missió important a la vida, o vàries. Tenen un ikigai, però tampoc se’l prenen seriosament. Hi ha relaxament i gaudi en tot allò que fan. Estan orgullosos de les tradicions i de la cultura local. Mostren passió per tot el que fan per poc important que sembli. Tenen el yui-maru, un esperit de cooperació mútua. Estan sempre ocupats amb tasques diverses que els permet relaxar-se. Quan se’ls pregunta directament per la clau d’una vellesa viva, diuen que hi ha el no preocupar-se, les bones rutines, cultivar les amistats cada dia, viure sense presses i optimisme. També hi juguen a favor aspectes com moure’s i menjar sa. I meditar. Tot això i molt més s’explica al llibre ‘Ikigai. Los secretos de Japón para una vida larga y feliz’, d’Héctor García i Francesc Miralles, dels que us recomanem la lectura. Un llibre on queda reflectida la importància de viure el present i de forma conscient i del que hem volgut seleccionar quatre paraules que hauríem d’incorporar al nostre vocabulari per viure abraçant la veritat i la bellesa:
Wabi-sabi, ‘En vez de buscar la belleza en lo perfecto busquémoslo en lo imperfecto, en lo incompleto. Este es el motivo por el que un japonés valora una taza de forma irregular, atravesada por una grieta en el medio Solo lo que es imperfecto, efímero e incompleto posee verdadera belleza, ya que se asemeja entonces a la naturaleza.
Ichi-go ichi-e, ‘Este momento solo existe ahora y no volverá a repetirse. Se utiliza en la práctica de la ceremonia del te en la meditación zen y en las artes marciales japonesas. Todas las artes tienen como hilo conductor el momento presente’.
Resiliencia, ‘Una de las características comunes de todos aquellos que tienen un ikigai bien definido es que persisten en su pasión pase lo que pase. Cuando la vida les da reveses, cuando todo son obstáculos, nunca se rinden. Siguen luchando pase lo que pase. Estamos hablando de resiliencia’.
Antifragilidad, ‘Para construir un estilo de vida resiliente, no debemos temer las adversidades, porque todas esconden un potencial de crecimiento. Si adoptamos una postura de antifragilidad, encontraremos la manera de hacernos fuertes con cada golpe, depurando nuestro estilo de vida y manteniendo el foco en nuestro ikigai’.
És un llibre ple de lliçons, però n’hi ha dues que sobresurten:
‘No hi ha cap secret. El truc és simplement viure’
i
“七 転 び 八 起 き”
que vol dir que ‘si caus 7 vegades, alça’t 8
I nosaltres que mirem d’aplicar-nos-les, ho hem celebrat amb un pícnic entre vinyes just al moment que els ametllers ja perden la flor que ens ha regalat la mirada durant les últimes setmanes. I l’hem acompanyat dels vins en llauna de Zeena, Can-Vi, Glass Canned Winnes i Born Rosé, les quatre empreses catalanes que han començat l’aventura d’envasar vi català en llauna.
Salut i llarga vida.
Article publicat al bloc de Nani Nolla.
