Els canvis no són mai ni fàcils ni immediats. Sovint costen temps i algun que altre maldecap. Però per sort el temps gira, roda, avança… I entre desitjos i esperances, l’actitud es fa un lloc i esdevé clau per a la transformació. La personal i la professional. I avancen els mesos i inicies nous estudis, descobreixes professionals d’altres rams, et retrobes amb inquietuds oblidades i desembarques en horitzons laborals més humans, més humils, més afins a les pròpies creences. I sents que vas tornant a respirar a fons i que inicies una cursa sense metes.
Després de la poda i del plor, el cep es tenyeix de verd molt lentament i comença de nou el cicle de la vida. La d’abans però amb sàvia nova. I la felicitat que se’n va anar, torna. I s’instal·la un temps quan passen coses com aquesta.
