«Intentarem mostrar què són els Vins de Finca i els Vins de Vila, que els experts internacionals que ens visitin, sommeliers principalment, que entenguin el Priorat. La millor manera és portar-los a les finques i als cellers, que estiguin en contacte amb els elaboradors, que apreciïn el patrimoni cultural i històric, els orígens, la Cartoixa d’Scala Dei i que coneguin el respecte que tenim per la història i la tradició. Aquesta és la base perquè ens puguin entendre a fora. Crec que és molt important assenyalar que no només tenim un gran producte, grans vins, sinó també un patrimoni cultural molt ric. Sense ell, no seríem res. Entendre el vi del Priorat, el seu sobrepreu, és essencial. I és un preu elevat no perquè el ritme de vida del pagès sigui alt, sinó perquè la terra és pobra, perquè hi ha més despeses per hectàrea per fer possible el cultiu… No els donarem un pic per cavar, però sí que volem que els especialistes internacionals passin hores amb els pagesos i entenguin el motiu de la seva suor«.
Toni Alcover, president DOQ Priorat, explicava fa pocs dies en una entrevista amb motiu de la novena edició de Tast amb Llops com des de la DOQ preparen l’Espai Priorat 2015 que tindrà lloc l’última setmana de maig. Vaig tenir la sort de ser-hi el 2013 i malgrat conèixer ja algunes experiències vitivinícoles la immersió és tanta en el marc d’aquest programa que et colpeixen amb la mateixa intensitat l’esforç i la passió que hi posen els herois de la vinya. L’enòleg, el viticultor, el pagès del Priorat ha de sentir-se part de la terra per poder mimetitzar amb ella i entendre què és el que pot i vol donar. L’arrelament, la comprensió, la dedicació incondicional són essencials per comprendre la planta i extreure’n el millor fruit amb el màxim respecte i cura possibles. Ho explicava molt bé el president de la DOQ Priorat en aquest reportatge de Catalunya Ràdio elaborat pel periodista Manel Sastre.
De l’edició de 2013 hi ha molts instants especials, un d’ells és la presència de Josep Pitu Roca, sommelier d’El Celler de Can Roca, al show room de vins de la DOQ Priorat al recinte de la Cartoixa d’Escala Dei, l’endemà que el restaurant gironí aconseguís la primera posició a la llista de The World’s 50 Best Restaurants.
«Hi ha diferents elements al Priorat que tenen una forta empremta. És un recull d’història recuperada, un altre punt de partida, una nova mirada a la terra alliberada dels llibres de Bordeus, que encorsetaven, i un descobriment del paisatge que es mostra amb autenticitat. És bressol d’una manera de fer vi que s’allargassa des de fa segles i segueix endavant. Són maneres singulars d’elaborar. Aquí la carinyena i la llicorella tenen una relació viva i fructífera, com a cap altra part del món» Josep Pitu Roca, El Celler de Can Roca (entrevista en anglès IT In Transit)
La conversa amable, sincera i poètica amb en Pitu Roca va tenir un altre moment àlgid. L’abraçada amb en René Barbier. Curiosament, tots dos van mencionar el mateix vi quan els vaig plantejar quina referència triarien per un #vimomentspersones.
En René Barbier, en una conversa que vam mantenir després de l’Espai Priorat, l’any 2014, em va sorprendre en molts moments referint-se a la vinya i al Priorat. Però es mostrava orgullós principalment de la petjada que deixa i l’herència compartida. Així ho vaig escriure al bloc:
No es considera en cap cas un mestre, sinó que declara “haver contaminat la meva estima pel Priorat i la passió per la comarca” a moltes persones, a l’Álvaro Palacios especialment -a qui considera un germà petit. Creu que el futur que li espera a aquesta terra és “genial”. De fet, revela que quan les coses rutllaven va creure que el Priorat estava en perill perquè hi havia gent que hi anava a fer negoci, “però ara hem tornat al que érem, un projecte il·lusionant“. Els cellers més petits, amb menys estructura, resisteixen bé la crisi i si aguantem plegats “el futur del Priorat quedarà superconsolidat, amb amb prestigi i solidesa”. “Si alguna cosa he aportat aquí és la bogeria del 68, la llibertat. Això és més important que tots els diners del món“, comenta.
Des d’aleshores a l’actualitat han passat coses al Priorat, com el 25è aniversari dels closos en què s’ha rememorat com 5 valents van prestigiar el vi d’una comarca difícil i complexa, exhibint-lo amb orgull al món. El vídeo dels 25 anys d’idil·li amb el Priorat és imprescindible per entendre les obsessions i les dèries dels protagonistes d’una revolució que no ha d’oblidar el pagès que en tot aquest temps ha seguit treballant la terra. Que n’hi ha molts i un gran testimoni és en Salvador Burgos de Mas Sinén. Per René Barbier, s’explica al vídeo, el Priorat «guarda molts secrets amb zel». Daphne Glorian insisteix en el vídeo en la duresa del treball al Priorat:
Tot el treball aquí costa molt, és duríssim
S’ha de voler estar aquí
I voler-ho molt, amb les dents també
En dos anys, com els vins que han evolucionat, s’han matisat i han guanyat personalitat, molts projectes vitivinícoles s’han consolidat i han crescut al Priorat. Han madurat. Es continua veient la mateixa il·lusió i entusiasme i, el més important, és que hi ha una nova generació desacomplexada i formada, preparada, amb ganes d’emprendre una revolució nova amb llibertat, sense prejudicis. Els viticultors estan segurs de si mateixos i marquen el seu accent més personal a la DOQ Priorat.
L’oportunitat de treure múscul és única i estic convençuda que de la tercera edició de l’Espai Priorat amb la convocatòria d’experts de fora de la UE se’n sentirà a parlar. Des de la DOQ Priorat s’ha treballat a consciència aquest certamen que obre les portes del Priorat al món.
Allà on un dia els monjos van practicar l’ora et labora i van iniciar el cultiu de la vinya, a l’Espai Priorat es presentaran avui vins que deixen marca. L’Olivia i el David, propietaris del Celler Marco Abella, em van sorprendre gratament amb la descripció del seu vi de garnatxa d’El Perer. Què és el que els emociona? «Sents la pedra. Perquè quan el beus és com si tinguessis la llicorella a la boca. T’esperes rugositat i és sedosa. La pedra salvatge esdevé mineral, frescor. És d’una essència molt pura. És la seda del Priorat”.
Amb la mateixa delicadesa i diferent matís, cada elaborador prepara referències i assegura el seu relat. Des de l’altra punta del món, ja frisen a ser al Priorat. Com l’especialista en vins Rojita Tiwari amb qui vaig coincidir el 2013. Va escriure sobre sensacions, emocions i la impressió que va tenir en descobrir a fons el «vi que s’elabora en perfecta harmonia«.
No ho dic jo, sinó ella, i ningú ho podria dir millor:
As Priorat moves forward on a journey to regain its former glory, it’s time for the Priorat wine producers to buckle up and aggressively promote these wines to the international market.
