Je suis sommelière, c’est ainsi qu’on me définit. Sommelière ou presque, «sommelière sans diplôme».
Sense matisos. Amb claredat. Sommelier sense diploma. Ni falta que li fa. Professional admirada i reconeguda. Durant els últims 10 anys ha estat vinculada laboralment a Monvínic, probablement un dels millors bars de vins del món, un projecte del què va participar des dels inicis impulsat per Sergi Ferrer-Salat. De formació autodidacta, però amb el WSET superat. De conversa amable i tranquil·la, disposada a assaborir cada plat, cada copa de vi. Sense voler, compleix amb la frase que recull el seu bloc «que la table était una fête. Et rien d’autre». Tinc el plaer de conèixer-la al mateix Monvínic gràcies a l’enòloga i sommelier Montse Alonso, responsable de Mahala Wine. És un luxe compartir taula amb dues dones que es coneixen però a qui no conec, perquè sé que a més de submergir-me en el món del vi durant dues hores llargues aprendré moltes coses.
«À onze ans, j’avais déjà mon petit tablier blanc». I des d’aleshores segurament li deu ser més fàcil comptar les hores que no l’ha dut posat. Comença treballant a França però aviat decideix conèixer món per ampliar coneixements en el sector del vi i de la gastronomia. Fins i tot a Cuba s’endinsa en el món dels «habanos». El 2000 s’instal·la a Barcelona i comença treballant a Tragaluz. Després vindran El Bulli, Lavinia i Monvínic. Dedicada en cos i ànima a la feina, reconeix que el del vi és un món on la línia vermella entre feina i oci sovint desapareix. «El vino es el mejor acompañante de la comida, es un alimento a base de fruta que no sólo es saludable para digerir, cuenta con muchas más propiedades. Pero además es un placer de sabores que por supuesto saben mejor si se comparte», explica amb vehemència. Isabelle Brunet té clar que un dia sense vi és «un día oscuro y gris, sin luz natural».
Queda clar que la seva formació és contant al llarg de la vida i des de ben petita, però probablement el projecte que més l’ha marcada i on més ha crescut professionalment és a Monvínic, durant els últims anys gestionant sobretot els vins de la France. Després de tants minuts i segons invertits en aquest temple, té clar que és «un lugar mágico donde se disfruta del placer de la mesa». El dia que dinem plegades descobreix per sorpresa, i molt gratament, la nova proposta gastronòmica d’en Guillem Oliva. De la selecció del vi, també se n’encarrega ella mostrant complicitat amb els sommeliers de la sala que poc temps abans havien estat companys i intueixo que algun d’ells també amic. Un escumós que està a la llista de vins a copes, per començar, i un vi que ens trasllada a França després, país on passarà l’estiu immersa en projectes enogastronòmics vinculats a la cuina del toro. La joia és Cuvée nº 3 de Castelmaure (2008) del Llenguadoc- Rosselló. Elegància pura, com descriu el celler és «symbole du renouveau, un immense vin de volupté, de jouissance, qui allie puissance et délicatesse». L’any 2009 va ser considerat el millor vi de la regió francesa.
«Antes de Monvínic, mi foto fija sería dando vueltas al mundo, la de ahora sería desempeño profesional y personal». Els 10 anys al carrer Diputació de Barcelona l’han curtit i l’han fet conèixer i aprendre i tenir ganes de divulgar el que sap amb humilitat i senzillesa. Llegeixo en una entrevista que va concedir a Selectus Wine que la pinot noir és la varietat que més l’ha atrapat. També el seu paisatge el té gravat a la retina: «Belrose, la viña de pinot noir que tiene Phillip Jones en Gippsland en Australia», em detalla. Si la pregunta se circumscriu a Catalunya, també ho té clar: «El Priorat, por sus plueblos precisosos, es una zona vitivinícola donde perderse». Quan li demano per la Borgogne, per allò que alguns remarquen que és la conquesta o el punt final de tot amant del món del vi, em respon convençuda que «no siempre debe ser el final del recorrido, pero por supuesto que está en el camino». Si l’animo a viatjar de nou per tot el món per descobrir les regions de vi, em respon que ja ho va fer acompanyada de la seva parella aleshores.
Té un sentit del servei accentuat i això demostra que deu ser un plaer gaudir-la com a sommelier. La tinc de companya de taula i m’interessa saber quins vins tastaria amb Pitu Roca, René Barbier i Álvaro Palacios, als quals deu coneixer millor que jo. «Muy fácil, un vino sincero y franco que tengo en casa, como un Gaillac Rouge o un Cahors que compré allí mismo y que valen alrededor de 5 euros», explica Brunet. Resposta sorprenent. Fora estigmes, fora elitismes, hi ha grans vins i molt sincers a un preu molt assequible. Dels darrers que han sorprès a Isabelle Brunet hi ha Ponte Da Boga, un mencía de Ribeira Sacra. Aquesta varietat «nostra» que fa la competència cada vegada més seriosament al pinot noir.
Per trobar vins exclusius i d’arreu del món ens convida a conèixer el nou projecte Monvínic Store al capdavant del qual hi ha la seva companya Dèlia Garcia. Quan li demanem com fer perquè creixin aquests 16 litres per persona i any que els ciutadans d’aquest país consumim de vi, diu totalment convençuda: «Debemos responsabilizarnos de la educación de los adolescentes y no tomar la cultura del vino como algo esnob. El vino es un placer diario y sencillo. Tenemos que acompañar la comida cada día con una copa de vino», exclama.
Isabelle Brunet predica cultura de vi, és com un oracle que ha interioritzat que la dieta mediterrània inclou el vi d’aliment. La beguda, la màgia, la fruita, l’acompanyament ideal per a la gastronomia. No és casualitat que estigui nominada als Premis Nacionals de Gastronomia 2013 en la categoria de millor sommelier per la Reial Academia de la Gastronomia. El proper dia 14 de juliol es coneixerà el veredicte, però hi ha professionals a qui se’ls pot guardonar amb una sola conversa. I ella és d’aquest gènere, per mèrits propis.
Montse Alonso: «Isabelle es una gran gourmet y una gran apasionada de todo lo que significa vivir. Tiene el don innato de hacer sentir a todas las personas importantes. Es una maravilla verla servir, disfrutando. Tiene una empatía con el cliente excepcional y sabe adaptarse a todo tipo de situaciones. Es una profesional única y una persona maravillosa».
vi
«Un Xerès»
moments
«En una posta de sol a Sanlúcar de Barrameda»
persones
«Amb el meu home» – Vincent Pousson –
—
Isabelle Brunet
www.isabellebrunet.com
