«A la natura hi trobo la vida», escrivia la poeta Joana Raspall. Sovint tenim prejudicis i imatges preconcebudes de les persones que no coneixem. Pel que ens han dit i/o explicat, pel que hem llegit, per la ignorància en definitiva. Conèixer és saber. I per valorar amb justícia se n’ha de saber abans. Tot el que havia intuït d’en Rubén va canviar quan vam intercanviar les primeres paraules. A vegades les «etiquetes» no ajuden a conèixer la persona i fins fa uns dies només havíem tingut un contacte fugisser per un projecte anterior. Hospitalitat per davant de tot. Allò d’en Sisa que diu «casa meva és casa vostra si és que hi ha casa d’algú…».
Les persones que fan vi tenen quelcom d’especial. Ell ho ha begut del pare, en Jordi Parera, viticultor, n’estic convençuda, i la relació estreta que mantenen el vincula encara més al territori a on li apassiona viure. Als 13 anys el van enviar a Sant Emillion, ara sí que pot entendre el valor d’aquella distància i d’aquell aprenentatge. Aleshores hi era sense la consciència de l’esforç que significava i la recompensa que n’obtindria. Cirerers (grand premier) i oliveres plantades a pocs metres de distància de les finques de vinya que conreen. L’ahir i l’avui de l’agricultura. L’evolució natural. La selecció natural. Les noves generacions.
21 hectàrees de conreu ecològic, un tracte exquisit, delicat i precís a cada parcel·la de vinya, amb una filosofia molt clara, assolir de manera natural l’alta expressió. Els vins són biodinàmics i expressen el terrer que els ha vist créixer. «Viticultura de precisió-ecològica i enologia sense clixés», explica en Rubén, enginyer agrícola i enòleg de Finca Parera. A Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès), les vinyes formen una mar verda d’interior, amagada entre la frondositat penedesenca, en sòls d’argila, gres i conglomerat. Entre les varietats blanques es reivindica el xarel·lo i dues parcel·les, una d’elles plantada al 55 (la plana del xarel·lo) i l’altra la llengua del pou, al 78 . Però també la garnatxa blanca i la gewürztraminer, i en negres l’ull de llebre, el merlot, el cabernet sauvignon, la garnatxa tintorera, el syrah i el sumoll, que és autòctona.
El pare del Rubén va ser el primer productor ecològic de cirera amb certificat del CCPAE i a la vinya la reconversió arriba el 2004. Neix el 1999 com a Celler Minguet i evoluciona fins a l’actualitat. Amb ganes de plantar noves varietats, seguir experimentant, i endinsar-se en la pràctica biodinàmica. Buscant la fertilitat dels sòls, respectant els cicles naturals, elaborant un producte de gran qualitat i expressió natural.
En tots els processos, ja siguin a la vinya o al celler, hi ha pràctiques experimentals de biodinàmica. Nosaltres ho vam veure in situ i dies enrere difonia a través de Facebook: «Amb el privilegi d’acompanyar l’Associació TERRA DINÀMICA, l’equip de Finca Parera desenterra el P-500 (fems de vaca) i elaborem el P-501 (silici). A la tarda rebem una excel.lent jornada astronòmica, per compendre el calendari biodinàmic i el cicle lunar. Seguim endavant en l’aprenentatge!». Com també els preparats de «Maria Thun», el peu de cup amb llevats indígenes de la mateixa vinya, l’absència de sulfurós en les pràctiques al celler, etc.
Justament el celler ocupa un espai de la Masia de Can Rimondet de 1520. Pocs metres quadrats per dur a terme la vinificació d’una extensa gamma de vins. La majoria són de vinya jove i el treball és sempre «infusitiu», circumstància aquesta que converteix les seves referències en diferents, netes, pures. En Rubén explica que la verema es viu fora i que el celler, feta la feina, ha d’estar sempre impecable. I ho està quan hi entrem, també. Vestit amb una taula de fusta vella, pintada pels anys però amb un blau cel que sosté les millors i més naturals viandes possibles a més dels seus vins excel·lents. Hospitalitat, humilitat, senzillesa, transparència. Clar, Roig, Fosc, Sassó, Faust, Khrónos (33% de sumoll)… I en ve un altre en camí que no puc descobrir encara però que recull una història de fortes emocions al darrere que els ajudarà a tancar un cercle. Si és que els cercles vitals és poden tancar…
Tastem «any de vespres any de vi» el Clar, «cel rogent a la tarda, la pluja és passada» el Roig, «Estrella vora la lluna, tempesta segura» el Fosc, cupejats amb diferents varietats. Frescor, magnetisme. I tastem anyades noves, un detallàs. Sassó 2012, per primer cop el monovarietal de xarel·lo s’ha elaborat en bótes d’acàcia i és 100% biodinàmic, i Faust 2010 que incrementa el percentatge de garnatxa tintorera i fa l’envelliment en un cup sota terra tot i que també passa per bóta. Innovacions amb resultat sorprenentment positiu. La creativitat no té límits. Com el xarel·lo que ara és a les «damajuanes» al sol i serena i ja apunta maneres. Poques ampolles i distribució molt selectiva. Un glop encisador que, amb la combinació dels aromes frescos i madurs de la cirera de Can Parera, és extraordinari.
Però el repertori acaba amunt, més amunt, amb Khrónos 2007, cupatge de sumoll, garnatxa tintorera i ull de llebre: autèntic, elegant, abellutat, hi ha finor. Un privilegi per conservar i gaudir sense límits d’espai i de temps. Acabem exhausts i complaguts per la visita, però en Rubén està a punt de tornar a la vinya. Reitera que «és el més important». I afegeix: «El pagés s’ha d’adaptar al seu ritme i no a l’inrevés».
vi
«Faust 2010»
Faust és el primer vinyeró des de 1872, com reivindica a l’etiqueta de la darrera anyada, que és nova quant a disseny.
moments
«Al final d’un bon dia de feina a la vinya, content per l’ofici. Al capvespre, amb el sol caient i amb una fresca suau que acompanya. Mirant Sant Llorenç d’Hortons des de la masia en ruïnes»
Afegeixo que és el mas on vol anar a viure, entre vinyes, observant la mar de verd salvatge que creix a les vinyes penedesenques.
persones
«Amb el meu pare»
—
Finca Parera
www.fincaparera.com
677 95 58 61
