«El remolino de cada paisaje, que siempre es distinto, nos invade el cerebro y también, por qué no, el corazón. Sólo entonces tomamos consciencia de que nosotros también somos paisaje»
Mario Benedetti, Vivir adrede.
Quan ens diuen que dins d’una copa de vi hi ha el valor del paisatge, també hem de considerar l’home com a paisatge? És clar que sí! Cada glop de vi hauríem de recordar les mans que l’han fet possible. O els ulls… Hi ha mirades tendres, obstinades, divertides, imborrables, imperceptibles, inquietants, infinites, inesperades, intrigants,… I totes elles hi tenen cabuda, a la copa. La profunditat d’un gest senzill però sincer com la mirada és equivalent al valor de l’ampolla.